Bé i mal

110

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catHi ha qui mai no té dubtes. Viuen realitats clares i diàfanes. Es deixen adoctrinar i segueixen fil per randa el que els diuen. Segueixen els dictats “dels seus” i els defensen amb ardor. Es creuen els bons. S’enfronten amb qui discrepen. No accepten que beguin de fonts diferents. Són els dolents. Confonen identitat amb partidisme, veritat amb mentida. I també bé i mal. La societat viu avui amb la síndrome de la immediatesa. No hi ha temps per a l’anàlisi i la reflexió. Les certeses i missatges arriben en píndoles preparades. Com el menjar ràpid. Com aquell refredat que s’ha de curar per eliminar la incomoditat que suposa. Com la píndola per treure el mal de cap o ajudar a dormir. Solucions per a tot. Però ja.

“El bé i el mal són part indissociable de la nostra naturalesa. Les dues cares d’una mateixa moneda. Per això cal identificar cada una. Posar-li nom  I no amagar-lo”

Malgrat tot, estem en una societat privilegiada. Es viu bé. Es pateixi una greu malaltia o se sigui un indigent. Relativitza les angoixes. Sempre es compartirà el bé i el mal. Hi ha molt per fer. Molt per lluitar. Només cal veure quants pateixen. Quants drets no són respectats. I ajudar a fer un món millor no costa tant. I si es fa, la vida té una nova dimensió. Pren sentit l’eterna lluita i el per què de la nostra existència. Entendre quan aquesta ciència, tan venerada, es converteix en una mentida més. I respondrem del que es fa bé i malament.

El bé i el mal són part indissociable de la nostra naturalesa. Les dues cares d’una mateixa moneda. Per això cal identificar cada una. Posar-li nom al mal. Es digui genocidi o pederàstia. I no amagar-lo. És la forma de limitar els seus efectes devastadors. D’evitar el fracàs humà. De limitar les pulsions violentes i abusives. Les persones no han canviat tant, per molt que ho hagin fet la ciència i la tecnologia. Segueix la bèstia. I a vegades es desferma. I no s’ha de justificar dient que es tracta d’una malaltia o un trastorn momentani. Perquè és mentida. Portem segles discutint el bé i el mal. Es fa des de posicions filosòfiques i religioses. Així es van articulant uns valors i unes regles per sostenir uns nivells mínims de convivència i cohesió. I es transgredeixen per egoisme, crueltat, dolenteria, malícia, abús de poder… Trets ben evidents al llarg de la història. Per això cal destriar quan es fan coses bé i quan es fan malament. A vegades en pocs instants de diferència. No tot ho arregla una píndola. Ni hi tampoc una solució ràpida. Cal acceptar les mancances i els errors. La culpa. El càstig i el perdó. I continuar lluitant contra les pròpies limitacions. Potser així es pugui evitar molt d’aquest dolor que no volem anomenar, i ens avergonyeix. Però que sempre hi serà.ç

PERE PRAT, empresari