Banquets i Menús – Jaume Singla

51

Els magistrats del Tribunal Constitucional que varen aprovar per unanimitat la inconstitucionalitat de la consulta catalana del 9 de novembre, es reuniren el dia abans a Lhardy, un dels restaurants més exclusius de Madrid, per consensuar els termes de la sentència que, després de filtrar-la a “la seva” premsa, la varen aprovar oficialment en una reunió posterior de menys d’una hora.
Uns anys abans, i per posar-se d’acord en la sentència contra l’Estatut, passaren uns dies en una platja caribenya amb tots els luxes imaginables, també per posar-se d’acord en allò que no aconseguien consensuar. La sentència resultant és més llarga que el mateix estatut impugnat.
Això de reunir-se amb tota mena de menjars i, sobretot, abundància de beuratges d’alt grau, és un costum heretat del franquisme. Tots recordem el cas de La Torna on els Joglars foren empresonats per recrear el consell de guerra contra l’alemany Heinz Chez on, segons testimoni del cambrer que els va servir, els jutges “togados militares” havien consumit més de dues botelles de vi per cap i abundants copes de destil·lats de grau. És a dir, abans de signar -en aquell cas una pena de mort- els jutges es varen donar “un homenaje” -dit en termes castrenses- pagant l’erari públic.
No ha transcendit (transparència?) el cost de les vacances caribenyes de Sus Señorias ni el del dinar a Lhardy però n’estic segur que són factures molt més altes que les que es paguen, per exemple, als jurats en els casos que es decideixen per jurat popular.
Vaig tenir ocasió d’assistir al judici per l’assassinat de la Francina Castelltort a l’Audiència de Barcelona. A l’hora de dinar -les sessions eren de matí i tarda- els set membres del jurat menjaven sense escorta en una cafeteria del costat de l’audiència. Els servien l’equivalent a un menú de carretera i qualsevol dels presents que hi volgués parlar ho podia fer. Jo mateix vaig estar temptat de fer-ho, per tenir informació encara més directa de la marxa del judici, però no ho vaig fer per respecte al paper dels jurats. Els altres dies no sé si algú els va dir alguna cosa que pogués influir en el seu veredicte final.
En el judici a l’expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, els jurats també menjaven en un bar on tothom podia acostar-se i parlar-hi, i -ho casualitat- el veredicte fou el mateix: l’acusat fou declarat no culpable!
Veient la diferència de tracte que es dóna als magistrats i el que es dóna als jurats populars, no m’estranya el tipus de veredictes es dicten a la Justícia Española…. en segons quins casos.
Jaume Singla