El Badia i Margarit se’n va de treball de síntesi per la Vall d’Aran

166

Del dimarts 13 fins el divendres 16 de Juny  els alumnes de l’institut Badia i Margarit vam anar a la Vall d’Aran a fer el treball de síntesi (TdS). Durant aquests dies els alumnes -i també els professors- hem disfrutat de l’experiència de viure durant un breu període de temps en plena naturalesa i tot junts: Experimentar en primera persona els esports d’aventura, fer llargues caminades i observar els animals d’alta muntanya ben prop d’ells.

El primer dia vam deixar les coses a l’hotel i de seguida vam fer una excursió a peu cap a Montgarri, un lloc amb un encant especial. Durant el trajecte vàrem poder disfrutar d’uns paisatges espectaculars i que no estem acostumats a veure els que vivim a la ciutat i en arribar hi havia un riu just davant de l’alberg i el monestir de Montgarri i ens vam poder mullar els peus, cosa va ser molt satisfactòria, i alguns vam acabar banyant-nos completament.

El segon dia, dimecres, per mi, va ser el més divertit de tots ja que al matí vam anar a un parc d’aventura anomenat NATUR ARAN  on vam tenir l’oportunitat de llançar-nos per una tirolina de 250m en la que et pujava una adrenalima que jo mai havia experimentat, ni amb l’examen més difícil de mates o abans d’entrar a les classes d’estratègia amb el Jordi no se sent el que vam sentir els que ens vam llençar per la tirolina. A la tarda vam anar a fer ràfting, un esport d’aventura molt emocionant i entretingut, que consisteix en baixar per un riu en una barca inflable on tu i els teus companys sou el motor i el professor fa de guia. El millor de tot va ser que ens van deixar banyar en tres trams diferents del riu  i qràcies a l’armilla salvavides anaves flotant al costat de la barca. El ràfting sembla complicat, però en realitat, el més complicat és posar-se el neoprè.

El tercer dia vam visitar l’institut d’Aran, vam fer-hi una visita i una hora de classe. Va ser molt interessant perquè ja estem pensant de fer activitats conjuntament. Després de la visita, vam pujar a Bessiberri, a 2000m d’altitud i vam pujar un desnivell de 700m. Va ser extraordinari: una excursió guiada en la que la majoria dels alumnes vam arribar molt cansats, però vam arribar, perquè amb el Xavi al davant pujant i baixant, i la Judit al darrere, és impossible no arribar. Ens vam tornar a banyar al riu que estava congelat però, quan sorties estaves al paradís i veies totes les solucions del ThatQuiz de cop.

I l’últim dia, com que ningú volia marxar (ni els profes), vam anar a l’AranPark on vam poder veure: Llúdrigues, cérvols i els seus familiars, voltors, cabres, cabres monteses, però sens dubte el més espectacular va ser veure els linx i els llops blancs, i poder presenciar com un os es posava a dues potes a tan sols a 2 metres de nosaltres.

En això ha consistit tot el nostre treball de síntesi i ara només ens queda acabar de fer la part escrita i fer-ne la presentació oral, dimarts al matí.

Sens dubte, han estat unes colònies de TdS meravelloses: bon menjar, bon dormir, unes excursions i activitats espectaculars i molt bona companyia. Quan hi tornem?

 

Roger Esquius