Armand Mollà, corredor de bike-trial: “Abans apreníem imitant el que feien els bons”

58

“Abans apreníem imitant el que feien els bons”

Sóc nascut a Igualada, tinc 22 anys i en fa 19 que vaig amb bici. He participat 14 anys seguits a la Copa del Món. He tingut temps per guanyar 4 Copes del Món (en categories inferiors) i 6 campionats d’Espanya. En l’última prova disputada a Pujalt vaig aconseguir una 4a posició en categoria absoluta. També tinc un Grau en Enginyeria Electrònica i ara estic fent un màster.D’on et ve l’afició a la bicicleta?

Ve de quan era petit, el meu pare feia moto i bici de trial, i quan vaig néixer jo la moto li ocupava massa temps i va fer només bici. I jo de veure que ell feia el burro els diumenges, jo hi anava darrera. Ja als 3 anys vaig tenir bici, per poder córrer amunt i avall com qualsevol nen, i als 6 ja vaig tenir la meva primera bici de trial, que era el que feia el meu pare.

I com vas acabar decantante cap aquesta vessant?

Sempre dic que em venia de gust saltar pedres i quan encara no tenia una bici de trial, la que tenia ja la trinxava saltant pedres. Llavors vam fer el canvi a la de trial, el meu pare també va influenciar molt.

Vas començar a destacar molt aviat?

Bé, el primer any que vaig competir gens. Però vam veure com anava i el segon any que vaig competir, vaig anar a veure un Campionat del Món i vaig veure que els de la meva edat eren molt més bons que jo. I llavors per aprendre’n vaig començar a entrenar el que feien aquells nois. I l’any següent, vaig anar al Campionat del Món i vaig quedar segon. I vaig seguir entrenant.

És fruit d’entrenar molt doncs.

Sí, havia estat un any treballant molt. Entrenava les pujades, els salts, on havia d’anar la roda, etc.

A la màxima categoria és on has trobat més rivalitat?

Sí, a les categories inferiors sempre érem 2 o 3 que dominaven. Però quan arribes a la categoria absoluta, et trobes tot de gent de diferents generacions i tens el millor de cada generació allà, i aquí ja costa més.

Com t’ho compagines amb els estudis per poder seguir a aquest alt nivell?

Com es pot. Hi ha hagut anys de carrera que han estat més tous. Però cada setmana intento guardar dos o tres dies obligatoris, a no ser que hi hagi exàmens. I aprofitar a l’estiu i les vacances de Nadal tot el que es pugui.

Ha de ser difícil ser tu el teu propi entrenador.

Sí, de petit havia anat amb algun entrenador personal però ara ja em marco jo les coses que he de fer. Un dia faig físic, un altre trial i un altre mountain-bike, tinc una rutina marcada tot i que pot anar variant segons la setmana. Els divendres no fallo mai per exemple, perquè és el dia que tinc menys feina de la universitat. Ara també m’ajuda entrenar amb el Ramon Enrich, que es d’aquí i això ho facilita.

Per un nen d’ara potser és més fàcil començar.

Sí, ara comença a haver-hi escoles de trial. Amb nosaltres era imitar el que feien els bons.

Què li falta a aquest esport perquè sigui més reconegut?

Pot ser que faltin organitzadors potents de trial. Ara hi ha Ocisport que fa coses de mountain-bike ben fetes, com ara que va ajudar al Campionat del Món a Pujalt. Però la major part de les proves de trial les fa gent que no hi guanya res, volen que hi hagi una prova de trial a casa seva i fer diners, i no en guanyes. Amb això queden les proves justetes, costa molt trobar espònsors… Fan proves poc guarnides, en llocs que no saps si hi haurà públic o no, si ho fan en un parc o plaça d’un poble l’ajuntament demana diners i ja no poden fer-ho. En un món petit, on els organitzadors són amateurs encara doncs costa treure-ho a la llum, fer espectacles xulos i que siguin atractius pel públic.

Aquí Catalunya per sort sembla que s’estan fent esforços per promocionar la bici de trial.

Sí, ara hi ha escoles de trial, fa 10 anys no n’hi havia. Això ajuda als nens a començar, aquí a l’Anoia també fa 5 anys que tenim una escola. La idea seria que es concebés la bici com un esport, perquè els nens surten de l’escola i van a fer futbol, bàsquet, hoquei o handbol.

És curiós perquè tots anem amb bici de petit.

Exacte, però ningú s’ho pren com si pugui ser un possible esport.

Et podries guanyar la vida dedicant-he exclusivament a la bici?

Únicament competint trial és molt complicat. Els pilots més bons del món que s’hi dediquen al 100%, tenen una marca o una botiga de bicis, però s’han de buscar una segona cosa per poder viure d’això. Et pots guanyar la vida dins del món del bike-trial però no només competint.

Et veus lligat a un bici tota la teva vida?

Sí, això espero. Encara que sigui anant amb un bici elèctrica, mountain-bike o fent sortides els diumenges per carretera. El que sigui anant sobre una bici, mentre les cames puguin.

Ton Casellas