Aprendre a emprendre

2

jove.jpg Desconec si és una moda passatgera, o si s’alimenta del context de crisis econòmica en el que ens trobem, però darrerament, l’actualitat ens aporta tot tipus de noticies i missatges relacionats amb l’emprenedoria. Premsa, radio, televisió, conferències, taules rodones, col·loquis i tot tipus d’institucions van plens de profetes que fan grans proclames per expandir les bondats intrínseques en la paraula “Emprenedoria”. L’ús que en fem de la paraula emprenedoria és tan exagerat, que avui dia, si no llueixes l’etiqueta d’emprenedor ja no ets ningú. Així doncs, del pagès de tota la vida que sempre ha procurat usar les millors tècniques per optimitzar el rendiment del seu tros, ara se’n diu emprenedor. En Joan, el propietari d’aquell bar de carretera on sovint anem a fer un tallat, també l’anomenen emprenedor. Fins i tot la pobre Maria, la fornera del barri, que sempre ha usat el seu enginy per endossar més productes a la clientela, veu estupefacte com la titllen d’emprenedora. El perfil comú que sovint s’observa, en aquest procés d’assignació de la l’adjectiu “emprenedor”, acostuma a ser un subjecte que realitza una activitat amb finalitats lucratives, vaja, aquell ésser que tota la vida havíem anomenat l’empresari. Crec que ens equivoquem etiquetant tots els empresaris d’emprenedors, i més veient la gestió de la crisis que en fan alguns d’ells a les seves organitzacions, o pensant que tots els emprenedors són empresaris. Res més lluny de la realitat. Sovint ignorem emprenedors que en el nostre dia a dia realitzen projectes socials per millorar el nostre entorn. Persones, que sense rebre ni cercar cap recompensa econòmica, dediquen una gran part de la seva vida a innovar, crear i engegar projectes grans o petits i sempre ambiciosos per tal d’ajudar a millorar allò en el que creuen. Igualada està plena d’emprenedors amb un gran potencial que sense cercar el lucre són capaços de fer-nos un gran pregó de festa major, una marató de recollida d’aliments exemplar, organitzar-nos una cursa solidària o un concurs de debat al mig de la rambla, per citar alguns exemples. Aquesta emprenedoria, que sovint ignorem i que tenim tan aprop, és l’emprenedoria en estat pur que des de l’entitat on pertanyo, Jove Cambra d’Igualada, hem intentat promoure sempre. En definitiva, crec que parlem d’emprenedoria per sobre de les nostres possibilitats, contribuint així a crear una bombolla especulativa sobre aquest mot. I com tota bombolla, arribarà un moment en que aquesta esclatarà, i la paraula començarà a perdre valor, si és que ja no ho ha començat a fer. Jordi Puiggròs-Jove Cambra