Antonio Marcos: “La idea de l’Aeroport Corporatiu és ridícula, i la gent es pensava que seria la bomba”

91

Parlem amb Antonio Marcos, responsable del club de vol especialitzat en ultralleugers, l’Aeronàutic 2000, situat a l’Aeròdrom Igualada-Òdena. Amb ell parlem sobre la situació de l’aeròdrom, el seu manteniment i la deixadesa en la gestió en la que es troba immers. Ell repre- senta un dels punts de vista més objectiu i més crític.

Qui gestiona l’aeròdrom?                                                                                     Aquesta és una bona pregunta. Hi ha una entitat que és el Consorci de Gestió de l’Aeròdrom General Vives d’Igualada-Òdena que representa que és el propietari i gestiona l’aeròdrom, però no hi ha cap persona física aquí per gestionar-ho. Ara fa poc que ha sortit un real decret que organitza el que abans eren els camps de vol i els transforma en aeròdroms, com en el cas d’aquest, que ja ho era i exigeix una gestió més concreta. La cosa està una mica a l’aire. Els ajuntaments no volen adquirir més responsabilitats i la Generalitat no s’implica gaire, però jo crec que amb el temps acabarà havent-hi aquí una empresa que s’encarregui de l’aeròdrom. Ara mateix cadascú dels que estem aquí ja hem hagut de complir uns requeriments. No estem incontrolats, som diferents entitats que ens podríem agrupar per facilitar la feina a d’administració. Els Mossos d’Esquadra vigilen per aquí i la Guàrdia Civil també hi passa.

Com creu que s’hauria de plantejar el futur de l’aeròdrom a curt plaç?                    El tema del real decret que obliga a identificar un gestor s’ha de moure ja, bé sigui des dels ajuntaments, la Generalitat o les entitats que estem a l’aeròdrom. S’ha d’arribar a un acord, que sinó hi ha una mica de descontrol. Hi hauria d’haver una persona, però sé que hi ha moviment i que s’hi està treballant.

Qui fa les tasques de control aeri?
El controlador aeri no és necessari. Només cal organitzar-se bé. En els aeròdroms no fa falta aquesta figura ja que per això tenim les ràdios i tenim un autocontrol. Existeixen unes normes de comportament i les escoles ho ensenyen. Els aeròdroms no controlats funcionen arreu. En aquest sentit, però Espanya és tercermundista. França està molt millor però un país com Portugal també el tenim a anys llum. Allà tenen aeroports municipals que a cada hora hi arriba un avió petit de passatgers, aeroclubs fun- cionant i sense cap problema. El tema de l’aviació aquí està malament, l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA) i el Ministeri de Foment, regulen sense adonar-se de la realitat. Fan decrets sense veure com es podrien aplicar. Tenim seriosos problemes amb l’administració perquè amb prou feines escolten. A la AESA només hi contracten enginyers que no tenen ni idea de volar i regulen el vol. Hi ha molt desconeixement de la realitat, només es copia Europa i es treuen lleis sense sentit.

L’aeròdrom té un bon manteniment?
Jo diria que té el manteniment mínim. El consorci sap que l’aeròdrom està aquí, i el mantenen amb mínims com arreglar el camí o tallar la gespa. El que falta és més presència aquí. Fa quinze anys es va asfaltar la pista i també es va allargar, amb diners de la Generalitat. Fa temps un ajuntament va dir de posar-hi un pàrquing de camions, ja que dona més diners. Això és la demostració que hi ha molta falta de cultura aquí. L’aeròdrom donen vida a la població i a la comarca. Com existeixen carreteres i estacions de tren existeix l’aeròdrom. A Espanya hi ha poca cultura aeronàutica. Aquí veiem els avions com una cosa rara, com quatre bojos. A la resta del món és un mitjà de transport i es preocupen per mantenir. Aquí es quelcom rar que només els preocupa quan fem massa soroll. Ara mateix, per exemple, hi ha un grup de persones que volen fer un club d’acrobàcies aèries, que són avionetes que fan soroll, i cada vegada que volen fer alguna cosa els posen mil problemes. I fa més soroll una moto trucada… El mateix passa amb els accidents, ja que si n’hi ha un surt a tots els mitjans, i al mateix moment hi ha un munt d’accidents de cotxes. S’han de potenciar escoles funcionant i una bona normativa que ens ajudi. No som bitxos estranys, i heu de saber que l’aviació la teniu aquí al costat i no li feu cas.

Teniu clients de fora o principalment són d’Igualada o comarca?
És curiós perquè d’Igualada o comarca tenim alguns alumnes, però la majoria venen de Barcelona i de fora, i és curiós perquè recorren 50 o 60 km i tot i així són més que els d’aquí. Aquí el tema de l’aviació es té com una cosa perillosa o cara, i no és cert. De fora de Catalunya no venen perquè aeròdroms n’hi ha a tota Espanya. Hi ha més gent tot i que els d’Igualada podrien venir a peu. Molt poca gent ve a veure l’aeròdrom. Abans, amb l’Aerosport al juliol, hi havia més moviment, ara ho han canviat al maig i ve menys gent. La resta de l’any ningú se’n recorda. Aquest any es vol fer quelcom xulo perquè és el 25è aniversari. Va deixar de venir l’F-18 i molta gent també va deixar de venir. La gent segueix preguntant, és una pena. A part, la ESA posa mil problemes per a fer un festival. Pretenen que no es faci res. La filosofia de l’autoritat aeronàutica espanyola és que si no voles, no et faràs mal. Els que estan a l’administració no són gent de l’avi- ació, si no que són gent d’oficina, de papers, d’ordinador.

La Generalitat de Catalunya tenia un projecte per convertir-lo en Aeroport Corporatiu Empresarial. Estaria a favor que tingués aquesta categoria per incentivar l’economia de la comarca?                                                                          La idea de l’Aeroport Corporatiu és ridícula. D’aeroports ja n’hi ha i en zones millors que Igualada, on fer-ne un en cas que fes falta. El problema d’Igualada és que estem en un forat, rodejats. La població enganxada al costat, l’hospital a menor distància d’on hauria d’estar. No sé qui va ser l’il·luminat que se li va ocórrer allò de l’aeroport corporatiu. Curiosament, totes les poblacions veïnes s’hi van oposar menys Igualada, perquè la gent es pensava que seria la bomba. La gent ho vincula amb llocs de treball, amb empreses. A veure, això sembla el somni d’una nit d’estiu. Avui en dia ningú parla de l’aeroport corporatiu, entre altres coses perquè l’aviació corporativa pot aterrar a El Prat no se n’anirà a 60 km i després desplaçar a la gent amb autobusos o taxis.

S’imagina l’aeroport amb empreses al seu voltant i canviant radicalment l’ambi- ent on es troba actualment?                                                                                      Déu no ho vulgui. Han d’existir aeroports, aeròdroms comercials, però també han d’existir aeròdroms locals que potenciïn més el desenvolupament de l’aviació. Aquí no es fabricarà cap Air Bus per molt que ho pretenguem. No hi ha cap necessitat d’un segon aeroport tan aprop de Barcelona, ni un aeroport corporatiu, ja que el de Sabadell quasi ho és, i el tenim a 10 minuts en vol. Falten més aeroports aprop del poble que permetin el desenvolupament de l’aviació i de la promoció de l’aviació recreativa, que és el que ens falta. En la resta d’Espanya els camps d’aviació esportiva són municipals o de les comunitats. Aquí a Catalunya n’hi ha un munt de particulars. No n’hi ha molts com el d’Igualada. En qualsevol direcció que surtis, en menys de 15 minuts tens un camp on aterrar. Però tots són particulars. A Manresa mateix, a Mollerussa, Avi- nyonet o Cervera. N’hi ha molts, però són particulars.

Otger Gabarró