Entrevista a Antoni Planell, fundador de Pintures Planell a Igualada

114

“Quan pintes una casa o un habitació és com si la tornessis a estrenar”

Vaig néixer a Manresa l’agost del 1945. No sempre m’he remenat entre pots de pintura, vaig fer de manyà des dels 13 anys fins als 18 que vaig anar a la mili. Després em vaig incorporar al negoci familiar de venda de pintura, perquè sempre m’ha agradat estar de cara al públic. Vaig venir a Igualada l’any 1967 on vaig obrir una botiga i el 1969 em casava. Hem tingut dos fills – Xavier i Carles- i quatre nets. Ara ja jubilat, gaudeixo del bàsquet i les caminades.

Qui va fundar Pintures Planell?

El meu pare l’any 1927, a Manresa.

Pintures Planell compleix cinquanta anys de presència a Igualada.

I en complirem molts més, si Déu vol. La pintura ha millorat molt en aquests anys. Les pintures tenien plom, crom i calia utilitzar dissolvents i altres productes tòxics. Per sort les pintures han millorat molt, ja no porten ni plom ni crom i són més fàcils i innòcues d’utilitzar.

El seu negoci inclou productes químics, elements de moda, seguretat… no és molt complicat?

El camp de la pintura evoluciona molt i requereix molta formació continuada per estar al cas de totes les millores tècniques. Estem molt amatents a les fitxes tècniques dels productes que venem per anar-nos adaptant a les mesures de seguretat i formes d’utilitzar-los.

Cada quan hem de pintar a casa?

Cada vegada que ho vegis necessari. Abans es pintava cada tres o quatre anys però ara les pintures són molt millors, els sistemes de calefacció i cuina són més nets, la gent no fuma a casa… ara si no hi ha res especial, fins i tot es pot estar vuit anys sense pintar.

Per mantenir una empresa durant tants anys es requereix molta vocació?

Moltíssima, i més encara en el món de la pintura. Cal estar pendent de les necessitats dels teus clients i la capacitat de cada marca per satisfer-les. I veure que fa de bo la competència.

Si tornés a començar, es dedicaria a la pintura?

Sense cap mena de dubte. M’agrada molt el tracte amb la gent.

La gran davallada de la indústria a Igualada us va afectar molt?

Molt. Especialment el ram de la pell que és el que sempre ha tingut més necessitat de pintar per la corrosió dels seus processos i la duresa dels productes que s’utilitzen. Després, quan es va generalitzar la crisi, tot va baixar, també els particulars.

Els particulars es deixen aconsellar?

Normalment sí. Hi ha qui ve amb unes idees molt clares del que vol fer i només l’has d’aconsellar en la forma d’aplicar. Altres, en canvi, et demanen opinió sobre els colors o et demanen consell sobre els seus dubtes en decoració.

Igualada és una bona plaça?

Igualada havia estat molt bona plaça quan tenia molta potència econòmica. Ara és un lloc on mantenir-se i créixer moderadament si dones sempre un bon servei.

Tenir pintors a casa és sempre un inconvenient, però quan la tens pintada de nou és com una estrena.

Quan pintes o canvies la decoració és com si estrenessis de nou la casa.

Si pintéssim façanes, Igualada faria més goig?

Sense cap mena de dubte, especialment al nucli antic. Hi ha façanes que fan molt goig, però són poques.

Vostè encara juga a bàsquet.

Si tens una colla d’amics als que també els agrada, només és cosa de posar-se d’acord un o dos dies a la setmana i fer el partidet.

I també camina.

Amb una colla d’amics anem a fer caminades, tant per la comarca com per tota Catalunya.

Sortint d’Igualada es poden fer bones excursions?

Tenim Montserrat ben a la vora. Es pot anar cap a la Conca o la Segarra. Hi ha llocs fantàstics.

Ara el negoci el porta el seu fill Carles. Quin consell li va donar?

Que sempre sigui molt curós, que ajudi tant com pugui al client i que sempre estigui al cas de les millores tècniques dels productes. El mateix li vaig dir a en Xavier, que porta Rètols Planell.

Li fan cas als consells els seus fills?

M’escolten. A vegades també em consulten, però ells ara en saben més que jo.

Jaume Singla