Anoia Patrimoni, conèixer la comarca a través del llegat històric i monumental

76

00_capcalera_article_678x400_anoia_patrimoniL’historiador Daniel Gonzàlez (Igualada, 1981) i l’arqueòloga, llicenciada també en Belles Arts Mireia Sabaté (Barcelona, 1987) fa un any que han iniciat el projecte ‘Anoia Patrimoni’, una empresa de turisme patrimonial que cerca donar visibilitat als diferents conjunts arquitectònics, monuments, equipaments i elements patrimonials de la comarca de l’Anoia a través de visites guiades, rutes concertades i altres productes relacionats amb el turisme cultural. Treballar en l’itinerari ‘Anoia, Terra de Castells’ els va brindar l’oportunitat d’adonar-se que no existia un servei de guiatge personalitzat que cobrís tot el territori anoienc, alhora que en el seu projecte d’emprenedoria, un dels seus objectius ha estat el de projectar en les diferents visites i rutes, un discurs d’unitat patrimonial de la comarca, a través dels rics testimonis que la història ha llegat al territori.

– En quin moment us decanteu per un servei de turisme patrimonial?
Des del projecte ‘Anoia, Terra de Castells’ buscaven historiadors i arqueòlegs per confeccionar una guia del patrimoni comarcal. Va ser un procés llarg, on ens vam adonar que a nivell històric no hi havia un discurs unificador per a totes les restes arqueològiques de la comarca. Amb el projecte es va aconseguir crear una línia explicativa amb la qual donar visibilitat als castells, però faltava el retorn. Això és, un equip que es dediqués a explicar les restes in situ, ja que el projecte, en aquell moment acabava amb la creació de la guia. En aquest sentit vam observar que hi havia un forat, començant pels castells, però també, gratant una mica ens vam adonar que els castells eren la punta d’un iceberg.

– D’elements com els castells, els quals podien formar part d’una guia o ruta turística?
La comarca de l’Anoia és molt rica en patrimoni. Té material i registre que va des del paleolític o més endarrere fins el segle XXI. En el registre dels castells l’exemple és molt clar: a l’Anoia hi ha fins a 45 castells. Però aquí cal sumar-hi altres llocs, com el jaciment paleontològic d’Hostalets de Pierola, el de l’Abric Romaní, els dòlmens de Rubió, jaciments ibèrics com els de la Llacuna, a Puig Castellar, la vila romana de Sigarra a Prats de Rei o la què tenim a l’Espelt, altres restes arquitectòniques de l’Edat Mitjana i el Barroc… Els castells són la punta d’aquest iceberg que no està aprofitat perquè en molts casos és desconegut, està amagat. Un dels nostres objectius és donar visibilitat a aquest patrimoni, mostrar-lo, explicar-lo perquè el conegui tant la gent de la comarca com la del país.

– Oferiu rutes més antigues que totes les relacionades amb l’Edat Mitjana?
Ara com ara toquem més Edat Mitjana que una altra cosa. D’altra banda, a Veciana s’ha instal·lat l’Art Ecclesia, un centre d’Interpretació de l’Art Religiós de la comarca que abraça una unitat temporal des del Romànic fins a l’Edat Moderna. En aquest període hi ha també l’exemple del Palau dels Comtes de Plasencia, la història del qual comença a l’Edat Mitjana però té un pes important en el desenvolupament de fets del segle XVIII. També fem visites al cementiri nou d’Igualada, de finals del segle XX. Busquem oferir un discurs des del patrimoni que hi ha a la comarca.

– Has parlat d’Art Ecclesia. Creus que els centres d’interpretació estan de moda?
El què no està de moda és parlar de museu. Tal i com s’ha entès fins ara, un museu té un discurs unidireccional vers la persona que el visita. Per entendre’ns, és com assistir a una classe magistral, ja que hom el visita perquè li ensenyin coses, no pas per a interactuar amb cap dels elements que conté. Per exemple, Art Ecclesia, no és un museu, en el sentit que un visitant pot arribar-hi sense saber res del patrimoni religiós del territori i a partir de la visita, pot entrar en contacte no solament amb l’art i el patrimoni religiós de Veciana, sinó que s’hi posa en context, per extensió, el de tota la comarca.

Si voleu seguir llegint l’entrevista, feu clic aquí

Albert Compte Riba / Surtdecasa.cat