Anna Batalla: “Estic molt contenta de poder exposar al FineArt”

216

Sóc fotògrafa formada a l’IEFC, on em vaig especialitzar en fotografia documental. He exposat al Festival Mirades de Torroella de Montgrí, al VisaOFF de Perpinyà, amb l’exposició col·lectiva “6 vides” premiada amb la menció especial del jurat “VISA por l’image”, al Photogenic Festival a l’apartat “the very best of”, a Foto Colectania (El Projector), a la Galeria Tigomigo (Sense límits) i a la Mostra de Creadors de Barcelona.. Actualment treballo com a fotògrafa freelance.

Aquest passat divendres començava el FineArt i tu hi presentes el projecte “Diamba”. Què podrem veure?
Diamba és un projecte documental sobre el dia a dia d’una nena de 9 anys, que viu en un entorn diferent del que estem acostumats, enmig de la natura i envoltada d’animals i plantes que li han ensenyat a cuidar i respectar d’ençà que va néixer. I és exactament això el que vull mostrar, l’ambient màgic i ancestral en què viu, on cuidar-te a tu i al teu entorn no és incompatible.

Què et va portar a fer aquest projecte?
Acabava de fer un reportatge documental d’un home gran i volia fer quelcom diferent. De seguida vaig pensar en la Diamba i el seu germà Roc. Els hi vaig comentar als seus pares. Tenia clar que el protagonista seria un infant, però quan vaig començar a disparar vaig tenir clar que seria la Diamba.

Quin va ser el seu procés?
Vaig conviure un cap de setmana amb família i després i vaig tornar un altre cap de setmana. Em van presentar els animals i em van ensenyar la casa. Vam fer excursions, vam jugar, vam veure una pel·lícula, vam cuinar i vam dormir tots junts. Va ser genial! Des de llavors hi he tornat altres cops i sempre marxo enamorada del Camadall i la seva gent, plena d’energia i amb el cor content.

Aquestes fotografies que podrem veure són en blanc i negre. És una tècnica que utilitzes sovint o cada projecte demana una tècnica determinada?
Utilitzo el blanc i negre o el color depenent del projecte: En aquest cas volia que fos atemporal i m’anava molt bé utilitzar el blanc i negre. No és un blanc i negre pur, Cal Camadall, la llar de la Diamba, per mi és un món molt lluminós. Per això no volia utilitzar un alt contrast en les fotografies.

Actualment la fotografia és la teva professió. Sempre t’ha agradat? Com van ser els teus inicis en aquest món?
M’hi dedico professionalment i sempre m’ha agradat. Tinc molt present que quan jo era petita vaig participar en algunes sessions com a model d’una estudiant de fotografia, l’Henar Velázquez. No era exactament fer de model el que m’agradava més, sinó tot el ritual que comportava preparar la sessió abans de disparar. Buscar la localització i preparar l’escenografia, vestir-nos, buscar la llum adequada., etc. i sobretot la màgia de veure que havia sortit després de revelar. No va ser fins molts anys després, quan vaig adonar-me que m’hi volia dedicar professionalment. Sempre he practicat la fotografia d’una manera amateur fins que vaig entrar a l’IEFC perquè volia formar-me professionalment com a fotògrafa i aquest fet em va canviar la vida.

Quins altres projectes fotogràfics has dut a terme?
Treballo com a freelance per Nur Organic que és una marca de compreses, tampons, essències i copes menstruals ecològiques i biodegradables. I per Notebloc que és una marca de quaderns que gràcies a la seva quadrícula invertida i la seva app són digitalitzaves. Ho compagino amb projectes fotogràfics personals, tant de reportatge documental, com de fotografia d’autor, podeu trobar més informació a la meva web (www.annabatalla.com). També segueixo col·laborant com a fotògrafa voluntària a la protectora d’animals Apan Òdena.

La teva vida professional també inclou la fotografia comercial i d’interiorisme. S’ha de canviar el xip per fer aquest tipus de fotografia i no la fotografia com a art?
Personalment jo ho encaro de la mateixa manera. Són mons molt diferenciats però en realitat per mi la manera de treballar-los és molt semblant. Sóc molt exigent i autocrítica i m’agrada donar voltes a la imatge fins a tenir la certesa que no es pot millorar. Cada vegada que començo una nova sessió provo de fer alguna cosa diferent i funciona. Quan faig els meus treballs més personals crec que és quan més pateixo, perquè vull fer arribar a l’espectador tot allò que jo veig i sento dins meu.

Poder exposar en un esdeveniment com és el FineArt, a la teva ciutat, deu ser molt satisfactori oi?
Sí, per mi és molt important exposar a casa i estic molt contenta de poder-ho fer. Des de les primeres edicions que segueixo el FineArt. He tingut la sort de poder exposar Diamba a l’antic celler i molí d’oli de vinyaters d’Igualada. És un edifici històric impressionant, que habitualment està tancat al públic i és una llàstima perquè és magnific.

El 3 de març hi ha prevista una visita guiada a la teva exposició. Com es planteja l’activitat?
Doncs explicaré amb més profunditat el procés que vaig experimentar en fer el projecte. Que vull mostrar amb aquest treball. O que diferencia la Diamba d’altres nenes de la seva edat. Ella hi serà present. I per mi això serà tot un repte.

Cristina Roma