Anem per feina – Josep M. Carreras

43

Cada vegada se’m fan més difícils d’empassar les campanyes electorals. Perquè hom ja comença ser gat vell i sap que massa sovint es dóna gat per llebre. Les paraules se les emporta el vent i dels dits als fets hi sol haver massa diferència. Prometre surt molt barat; però la ciutadania no vol promeses, sinó realitats. Algú es recorda de les promeses fetes pels diversos partits fa quatre anys? Seria interessant examinar els programes electorals i veure què s’ha acomplert. Possiblement ens n’emportaríem una sorpresa i més d’un diria que li han pres el pèl. Fa uns anys, un dels candidats al meu ajuntament –un poble de muntanya i de secà-, va prometre un llac artificial on es pogués navegar amb barquetes… Per sort, no va sortir elegit.
Si una cosa s’ha posat en evidència en la darrera campanya és la necessitat de canviar l’estil de governar i de fer política. No s’hi val a considerar –com es deia abans– que hi ha democràcia perquè la ciutadania pot emetre un vot cada quatre anys i després són els escollits els encarregats de dur a terme el que havien programat. En la feble democràcia que hem viscut fins ara, aquesta era la idea predominant sobre la participació del poble en els afers de govern.
En aquesta mena de democràcia sense cap mena de control per part dels ciutadans, el paper de l’oposició era –és encara- sistemàticament ignorat o menyspreat. I si hi ha una majoria absoluta, fàcilment aquesta es converteix en dictadura. Per això han estat possibles tants casos de corrupció com hem vist en els darrers temps, molts dels quals han quedat impunes. I el temps dirà quin serà el final dels que s’investiguen actualment. Aprofitar-se del pastís i després tapar-se les vergonyes era una pràctica força habitual.
Portar a terme despeses milionàries mentre els serveis bàsics es troben sota mínims és una burla per als contribuents. Dur a terme projectes que la majoria del poble rebutja és un menyspreu i una mofa de la democràcia, per més legals que siguin aquests projectes. El sol fet de ser legals no vol dir que siguin èticament justificables.
La sensació de presa de pèl instaurada –en la qual es perdonen els defraudadors milionaris i en canvi són desnonats els que no poden pagar una hipoteca-, ha indignat una majoria de ciutadans. Ha arribat un moment en què ha dit que ja n’hi havia prou d’aquest color. Que volia transparència, informació i participar fent sentir la seva veu en els temes més importants.
Per això no n’hi ha prou amb canviar els governants. És el sistema de govern que cal canviar. Començant per limitar els mandats –la perpetuació cova mals hàbits- i acabant perquè en les accions de govern –els plens municipals, per exemple- es trobi la manera d’intervenir amb preguntes, aportacions d’idees o crítiques a la gestió. No parlo de fer plens assemblearis sinó de donar veu a tothom de manera regulada però efectiva. Tot plegat passa, naturalment, per establir uns mecanismes de control de la despesa, la priorització de les actuacions i, per damunt de tot, per rebre una informació exhaustiva i transparent.
Els temps han canviat. És hora de posar-se a la feina i també l’hora de participar activament en benefici de tots i no d’omplir les butxaques d’uns quants. El ciutadà ja no en té prou amb dipositar un vot cada quatre anys. Vol saber què se’n fa d’aquell vot, on van a parar els diners dels impostos que paga, si es porten a terme les promeses, si hi ha irregularitats. La paraula democràcia vol dir exactament “govern del poble” i si a aquest se li treu la possibilitat de manifestar les seves idees, la democràcia es convertirà en una entelèquia, una paraula buida de contingut. Un engany, en el fons. Per aquest viatge no caldrien aquestes alforges.
Josep M. Carreras