Anar-hi anant – Jove Cambra

0

pr.JPG Al 1836 es va abolir l’esclavitud a Espanya, al 1873 es van començar a reconèixer els drets dels treballadors, al 1931 les dones van poder votar per primera vegada, al 2001 es va eliminar l’obligatorietat de fer la “mili” tot i recollir-se dins de la Constitució espanyola, 18 colònies espanyoles es van independitzar d’Espanya durant els segles XIX i XX, i un llarg etcètera d’inacabables efemèrides d’alliberament, de lluita i de justícia que s’han aconseguit al llarg de la història. Tot això era profundament “il·legal”, inconcebible per a l’status quo de l’època, però que gràcies a activistes i gent que hi va creure, que hi va lluitar i que ho va donar tot, absolutament tot, es va aconseguir. Sovint l’argument de l’estat espanyol per negar el dret a un referèndum d’autodeterminació és aquest, la suposada “il·legalitat” que representa aquest acte de democràcia. La constitució del Regne Unit i la del Regne Espanyol no disten gaire en aquest punt, ja que ambdues no atorguen el dret a la celebració de referèndums d’aquest tipus a les seves respectives colònies, sinó que s’ho reserven com a dret propi. La veritable diferència és que la Gran Bretanya ha permès a Escòcia -qui per cert, ja té data- la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, mentre que Espanya s’hi nega rotundament i s’escuda amb la famosa ‘Constitución’ (la mateixa que es canvia amb 24 hores per ordre de l’Angela Merkel!). Puc entendre, i entenc!, la por escènica que té Espanya només d’imaginar-se Catalunya sent un estat lliure a l’Europa dels pobles, però la llibertat de la gent, de cadascun de nosaltres, no es pot coartar. No és quelcom que es compri o es vengui, no és un element de transacció ni de manipulació, és un dret. I els drets estan per sobre de totes i cadascuna de les lleis hagudes i per haver. Més enllà del sí o el no a la independència de Catalunya, que cadascú ha de valorar i decidir, el dret que tenim els i les catalanes és inqüestionable, innegable! Res ni ningú pot dir què som ni què hem de ser, no podem permetre que ens facin combregar amb rodes de molí. Les consultes populars, la multitudinària manifestació del passat 11S o les darreres eleccions al Parlament són la viva demostració que la societat catalana vol decidir, que no en tenim prou en anar a votar cada quatre anys. Si volem ser o no ser espanyols és una cosa que decidirem entre tots els catalans i amb la llibertat d’una societat suficientment avançada com per triar el futur que vol. El país que volem.  David Prat Jorba