Aldi i Mercadona – Jordi Puiggròs

A

    Dimarts vinent, el ple municipal d’Igualada resoldrà, probablement, una sèrie d’aŀlegacions que s’han presentat arran de la pretesa construcció d’un nou supermercat Aldi al final del passeig Verdaguer, que possibilitarà un benvingut canvi en la sortida de les “hispanos” d’Igualada, i alhora, l’obertura d’un nou parc a la finca municipal de Cal Badia. No entraré a valorar quines són les causes que motiven la presentació d’unes aŀlegacions a l’esmentat projecte, perquè és evident -i fins i tot demostrable- que hi ha hagut una certa politització en aquest assumpte, més enllà de les possibles enveges, rancúnies, males amistats o legítims interessos que sempre es remouen quan a algú li requalifiquen els terrenys. L’arribada d’aquest Aldi -més gran que el de les Comes, al qual substituirà- just al costat d’un altre gran supermercat Carrefour, i la imminent inauguració del Mercadona -també al costat d’un immens Carrefour- a l’entrada de les Comes posa de manifest, una vegada més, el vell debat de si cal deixar tanta màniga ampla a la presència d’aquestes superfícies -i més en plena crisi- quan ja  existeixen models de comerç de proximitat del que depenen també moltes famílies de la ciutat… Naturalment, les lleis són les que hi ha, i el lliure mercat en un país com el nostre fa possible situacions com aquesta. Altra cosa és creure’s de debò que cal promocionar el comerç de proximitat, i posar-hi tantes traves com es vulguin a les grans superfícies… però aquí no és el cas. Fa uns anys, l’arribada de Mercadona a Montbui,  i de Lidl a Òdena, es van vendre mediàticament com grans fites polítiques. Els seus alcaldes es vanagloriaven dels contractes de treball que es crearien gràcies a aquestes superfícies, però el cert és que molts d’ells es van liquidar en sis mesos, i, més tard, es van substituir -no tots, afortunadament- per contractes escombraria, sobretot en el cas d’Òdena. En canvi, altres supermercats de la zona, que estaven consolidats des de feia anys, van haver d’acomiadar personal. Les “modes” i les batalles de preus són criminals en la cistella de la compra. El fet que Mercadona arribi ara a Igualada -calen, tants Mercadona?- també va ser utilitzat, sorprenentment, com un èxit de l’actual govern municipal. Cert és que les obres motivaran, entre d’altres coses, una zona verda que serà  de tots els igualadins, però caldria reflexionar i preguntar-se a quin preu. Des de l’oposició alerten que alguna cosa estranya s’ha fet autoritzant el projecte final, saltant-se la normativa del Pla General… Em pregunto per quina raó, cada vegada que “un dels grans” arriba aquí, tot són catifes de seda i petons a la mà, més enllà de l’alegria dels alcaldes per l’increment d’impostos. S’obliden, però, que els diners que deixen tots els ciutadans a la caixa d’aquests supermercats “volen” de Catalunya immediatament… Marxen més diners dels que entren, i, de proveïdors d’aquí, ben pocs. És curiós que Mercadona tingui tanta “entrada”, i en canvi, els nostres -Supermas, Sebastian…-, els que deixen els diners aquí, els que es nodreixen de proveïdors d’aquí, s’ho hagin de mirar tot amb un pam de nas, i rebin, diguem-ne, poc interès dels que manen…  Busquin en aquestes grans superfícies que ens arriben, un sol producte de l’Anoia. Un, només. Difícilment el trobaran, si és que hi és… Ens posaran molts bons preus, però no siguem il.lusos, s’ho cobren. No cal que ens baixem els pantalons. Jordi Puiggròs