Alarma! – Jaume Singla

80

L’estat democràtic necessita que la desigualtat es mantingui dins d’uns límits. Si les desigualtats i la pobresa són grans, la democràcia es trenca per la desaparició de la classe mitjana que es la que dona cos i solidesa a una societat.
En la situació actual on la classe mitjana ha patit la pèrdua d’una part que ha caigut en la pobresa, fa poc viable un sistema democràtic on els ciutadans es veuen abocats a votar opcions extremistes i poc democràtiques, farts de la inoperància dels partits tradicionals. No s’entén que es mantingui l’atur en nivells que superen el 22% i que més de dos milions i mig d’extreballadors no rebin hores d’ara cap mena de subsidi d’atur i encara menys, esperances de trobar un treball remunerat.
Que a més, els partits estiguin salpebrats per la corrupció, les portes giratòries, la manipulació de les institucions i sota les ordres de les grans corporacions empresarials, accentua la capacitat dels grups extremistes -especialment a l’extrema dreta- de captar vots i suports.
En una situació de greu crisi econòmica, que ha superat de llarg els vuit anys, amb les retallades en sanitat i en educació, les famílies s’informen bàsicament a través de programes de televisió en cadenes que formen part dels grans grups de pressió que tenen voluntat i capacitat d’imposar-nos candidats artificials, pensats únicament per apuntalar el règim. Els ciutadans no llegim cap programa electoral i els partits tampoc s’han preocupat mai de complir les seves promeses més evidents. “Crearemos ochocientos mil puestos de trabajo” que deia Alfonso Guerra l’any 1982 i just un any després els “ochocientos mil” llocs de treball eren els que s’havien afegit a l’atur. Fa quatre anys Mariano Rajoy prometia “Bajaremos los impuestos” i en prendre possessió feia l’augment d’impostos indirectes més gran fet mai a l’Estat.
Avui, si fem cas a les enquestes, el PP guanyarà les eleccions al conjunt d’Espanya (la llei electoral l’afavoreix) i amb el suport o abstenció de C’s podrà seguir governant quatre anys més. Uns anys on no s’espera creació de llocs de treball però si l’augment de la despesa militar amb l’excusa d’Estat Islàmic, una nova crisi bancària i una reducció de la despesa social. La setmana passada tres dirigents dels quatre partits grans de l’Estat feien un debat en un mitjà de comunicació. Rajoy, l’actual president del govern no hi va assistir. Va preferir anar a Tele5 a una entrevista/massatge que segons les enquestes li va fer guanyar més vots que en el debat polític on els altres tres parlaven de mesures concretes.
La societat maltractada per la crisi, intenta distreure’s amb entreteniment a totes hores i renuncia a raonar (li han furtat els elements d’anàlisis) generant una idea de “Todos son iguales” que fa que o no voti o, si vota, ho faci per candidats prefabricats que donen bé a la pantalla, però que ens portaran a tots a la misèria.
Jaume Singla