Un article de
Veuanoia

Ajuts a l’IBI: prioritats, promeses i retallades
A

28 de febrer de 2017

“Que cadascú pagui en funció del que pot pagar” seria la forma sintètica d’explicitar els principis de la CUP Igualada per a la recaptació d’impostos i taxes de l’Ajuntament. Una proposta de fiscalitat que vam presentar de manera conjunta amb ERC i Decidim i a la qual el govern va respondre amb un cop de porta i un absolut menyspreu. Una invitació a iniciar el camí de la recaptació progressiva en funció de la renda o el patrimoni dels contribuents de la ciutat d’Igualada independentment del col·lectiu al qual pertanyen. Perquè no cal dir que les dificultats econòmiques poden sobrevenir tant a una família nombrosa com a una amb dos fills, i també amb independència de l’edat que es tingui, no necessàriament a algú major de 65 anys. I no compartim, doncs, que només en alguns supòsits que res tenen a veure amb la situació econòmica es pugui optar a ajuts per al pagament de l’IBI ja que, malauradament, la precarietat i el risc d’exclusió no discrimina per col·lectius i per això calen polítiques que tampoc ho facin.

Des de l’any 2015 s’han aprovat uns ajuts per a que les persones majors de 65 anys tinguin possibilitat d’accedir a un ajut per pagar l’IBI. Uns ajuts que no compartim perquè exclouen altres col·lectius necessitats, i que poden ser fàcilment interpretats d’electoralistes si atenem al sentit del vot majoritari del col·lectiu al que van adreçats. Tot amb tot, poden accedir a un ajut del 80% del rebut d’IBI per majors de 65 anys: un sol resident que ingressi fins a 648€/any; dos fins a 972; i tres fins a 1.070. Pel que fa als ajuts fins al 40% de l’impost, les condicions per a un resident són tenir ingressos inferiors a 1.297€/any; si en són dos 1.945; i si conviuen tres persones a la mateixa llar 2.270€/any.

Per a tots ells el govern ha previst, cada any, un total de 150.000 € d’ajuts (o exempcions, que és el que finalment són al ser diners no gastats sinó deixats de cobrar). La primera convocatòria per a l’exercici del 2015 va tenir poca demanda i només es van acabar utilitzant poc més de 40.000€, segurament perquè molta gent no se n’havia assabentat. Però a la convocatòria del 2016, resolta ara, no només s’ha arribat a aquesta quantitat sinó que s’ha fet curt: 236 sol·licituds per ajuts del 80% i 250 pels del 40%: concretament un total de 180.000 euros, 30.000 més que els previstos per cobrir el total de les demandes. Davant d’aquesta situació, el govern tenia diverses opcions: ampliar la partida per tal d’arribar a tothom; prioritzar l’atorgament a aquelles persones amb rendes més baixes i, per tant, que més ho necessiten; o el que finalment ha fet: reduir l’ajut linealment, és a dir, reduir a tothom per igual més d’un 20% de l’ajut, ja sigui algú que cobra 650 € al mes o algú que en cobra 1.300, tothom que ho ha sol·licitat rep una part i ningú rep el total. Una decisió injusta als nostres ulls.

A més, aquesta situació de faltar a la paraula donada es pot repetir l’any vinent ja que, tot i que en el moment en que s’aprovaven els pressupostos per al proper 2017 el govern ja sabia que aquesta partida havia resultat insuficient, han tornat a preveure i aprovar exactament la mateixa quantitat. I això malgrat que si pensem en iniciatives en les què es gasten quantitats molt superiors a aquests 30.000€ sense titubejar ens en vindrien força al cap.

Podríem pensar que no hi ha més diners a la caixa municipal, que l’Ajuntament d’Igualada està fent front a un gran deute. Algú pot pensar també que és millor no queixar-se i conformar-se amb el que sigui, que benvingut sigui tot si hi ha necessitat. Però algú també podria pensar que sí que hi ha diners, sobretot si atenem, només per posar un exemple, als 36.600€ del sobrant de les beques per a universitaris que el darrer any s’han destinat a pagar despeses de l’European Balloon Festival. I aquest és només un exemple d’una llista molt llarga en la qual hi podríem incloure un reguitzell de diners destinats a activitats privades o a polítiques que prioritzen iniciatives que són fum i espectacle sense resultats… per davant dels ajuts socials, encara que sigui l’Ajuntament el qui reconegui segons els seus propis barems que aquests ajuts són necessaris. Malgrat no ser les nostres, si des del govern es fan unes promeses a bombo i plateret pensem que com a mínim haurien de complir-les. Perquè encara que els titulars d’aquest govern siguin constantment triomfalistes, convé fixar-se en els veritables resultats del dia a dia de tanta propaganda.

Eva Pedraza, CUP Anoia

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta