Ainaud de Lasarte, “Senzillament, tal com ens demana l’Evangeli”

0
ain.jpg

Ha mort un referent d’una manera d’entendre la cultura, el treball, el compromís amb el país i el servei des de les conviccions cristianes. Josep Maria Ainaud de Lasarte ha mort aquest dijous als 87 anys. Nascut el 1925 a Barcelona, la seva trajectòria és la suma entre l’activisme polític, social i cultural; l’alta especialització històrica; i la preocupació constant per la divulgació. Va visitar diverses vegades Igualada i sempre va deixar palés el seu mestratge, senzillesa i humanitat Durant la II Guerra Mundial va ser informadors dels aliats, als qui passava informació sobre l’activitat al port del Barcelona, i es va afegir en els primers moviments clandestins d’oposició al franquisme i de resistència cultural. Ja en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona de 1952 -en el que va col·laborar amb el servei de premsa- va estar implicat en col·locació d’una gran bandera catalana a la falda de Sant Pere Màrtir. En l’etapa democràtica va ser fundador i un membre destacat de CDC, i una de les persones de màxima confiança del president Jordi Pujol. També mantenia una fluida relació amb diverses personalitats eclesiàstiques de Catalunya, entre elles el cardenal Narcís Jubany, qui també li va demanar la seva col·laboració amb la Fundació Joan Maragall. “Senzillament, tal com ens demana l’evangeli. Que ens estimem els uns als altres, que donem testimoni del Crist amb la nostra manera de ser, que apartem les discussions inútils i els rancors. Procurem que les nostres paraules i les nostres actituds siguin coherents i entenedores per a tots.”. Així parlava Ainaud de Lasarte la seva fe en un número de la revista Foc Nou de l’any 1999. Aquest esperit de concòrdia i col·laboració amb la societat és el que va marcar la seva aportació com a cristià compromès amb el món. L’ideari que descrivia era “que siguem més fidels a l’Evangeli que submisos al Vaticà, que valorem totes les persones per un igual, homes i dones, més enllà de les races i les classes socials. Però, sobretot, que ens trobin sempre al costat dels que pateixen per manca de salut, de llibertat o d’injustícia social”. Als anys 80 i 90 va ser molt popular per l’aparició com a divulgador de la història i de la cultura de Catalunya en diversos mitjans de comunicació. Mai deia que no. Els darrers anys, a poc a poc s’havia retirat de la vida pública per les limitacions de la seva salut. Però encara que havia perdut la vista continuava al cas de l’actualitat i es feia llegir llibres, articles i revistes que l’interessaven. També va mantenir obertes les portes de casa seva com havia fet durant molt anys. Un pis al carrer Provença on no quedava cap racó sense un prestatge ple de llibres, fins i tot els dintells de les portes estaven aprofitats. Fa pocs mesos el Govern li va atorgar  la Medalla d’Or de la Generalitat, al mateix temps que a Antoni Maria Badia i Margarit, un filòleg eminent fet de la mateixa pasta que Ainaud de Lasarte. Per decisió de la família, no s’instal·larà cap capella ardent; en canvi, sí que preveu organitzar una cerimònia pública de comiat al setembre. Jordi Listerri. Article extret de Catalunya Religiosa.cat