En la darrera setmana de febrer es va fer públic que els actius de la xarxa d’abastament d’aigua d’Igualada són de 3 milions d’euros, segons la primera part de l’auditoria encarregada pels ajuntaments d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt a la Diputació de Barcelona. Tenint en compte que l’Ajuntament d’Igualada té una tercera part de les accions de l’empresa, els actius totals de la qual serien 4,5 milions, Aigua és vida considera que Igualada s’hauria de fer càrrec únicament del pagament de 1,5 milions pels actius d’Igualada.
En aquest sentit, Aigua és vida argumenta que quan Jordi Pont va valorar la municipalització en 30 milions va demostrar estar poc preparat per exercir el càrrec -per la manca de coneixement del cost de la municipalització- o bé directament mentia -inflant el valor de l’empresa-. Fos per desconeixement o mentint conscientment, pensen que Jordi Pont demostrava exercir més com a “comissionista” d’AGBAR -cobra 18.000€ anuals com a membre del consell d’administració d’Aigua de Rigat- que no pas com a regidor de l’Ajuntament.
Què passarà a partir d’ara?
Aigua és vida coincideix amb l’Ajuntament d’Igualada en quins seran els passos a seguir per resoldre la irregular gestió de l’aigua al municipi. Per resoldre el problema caldrà que l’Ajuntament d’Igualada regularitzi el servei, fet que és obligatori per poder exercir la titularitat del servei i que, a posteriori, s’haurà de decidir quin model de gestió s’escull: directa (gestió pública) o indirecta (gestió privada). Des de l’entitat, que aposta per la municipalització, es creu que el govern convergent de Castells està preparant la privatització de la gestió de l’aigua per aquest mateix mandat.
Pel que fa als propers passos a seguir per regularitzar el servei, l’entitat reclama a l’Ajuntament d’Igualada quatre demandes específiques. La primera, que l’Ajuntament d’Igualada faci valorar el total de les seves accions a la companyia Aigua de Rigat, intenti vendre les accions per tal de començar el procés de regularització del servei. En segon lloc, demanen que els serveis jurídics treballin per preparar la regularització del servei i no deixar-ho per l’últim moment. En la tercera demanda reiteren que els tres regidors de l’Ajuntament que cobren 36.000€ anuals deixin de cobrar-los. La quarta demanda consisteix en que l’Ajuntament contracti Joan Gaya, enginyer especialista en el servei d’abastament municipal d’aigua i amb experiència en nombrosos casos com el d’Igualada, com a assessor tècnic per acompanyar el govern en el procés de regularització del servei. Finalment, l’entitat demana a l’Ajuntament que vetlli per la tranquil·litat dels treballadors en cas de municipalització, ja que en aquest cas el lloc de treball dels treballadors d’Aigua de Rigat no perillen perquè en tots els processos de remunicipalització del servei d’aigua que s’han viscut a Catalunya els últims anys s’han subrogat els treballadors.
Municipalització per raons econòmiques, democràtiques i ecològiques
Des d’Aigua és vida s’aposta des de fa mesos per la municipalització de l’aigua i centren l’argumentari en tres àmbits. La municipalització és viable per raons econòmiques, ja que el preu de l’aigua no s’encariria en la mesura en que sent una empresa pública no s’obtindrien beneficis econòmics de la gestió. L’entitat considera que les paraules del regidor Jordi Pont en roda de premsa sobre el possible augment de la tarifa de l’aigua en cas de municipalització no es sustenten en cap prova i recorda que el preu de l’aigua puja per decisió del govern de la ciutat. A banda, la plataforma Aigua és vida considera que la remunicipalització és la millor manera de garantir la democràcia perquè si la gestió és pública hi haurà major transparència sobre el funcionament de l’empresa ja que ara mateix l’única informació que tenim de l’empresa és la publicitat però els regidors no reben respostes a les seves preguntes. En aquest sentit, l’entitat recorda la nul·la transparència de l’empresa i com a exemple esmena la manca d’informació de les reunions dels membres del Consell d’Administració, o els 500 dies d’espera per conèixer l’existència o no de contracte de concessió. Així mateix, l’entitat denuncia la doble moral de l’equip de govern que parla sovint de la sobirania sobre la situació nacional però que, en canvi, no considera un problema regalar la sobirania de l’aigua a una empresa que pren les decisions des de Paris.
Finalment, des d’Aigua és vida es reivindica que també s’ha d’impulsar la municipalització de l’aigua per criteris ecològics. Per justificar-ho, argumenten que si Igualada aposta finalment per la gestió pública de l’aigua s’haurà de decidir llavors que es fa amb l’extracció de l’aigua i, per tant, regular el seu preu: o bé si reduir el preu del rebut en cas de no modificar l’actual extracció, o bé mantenir el preu actual però deixar d’extreure tanta aigua de l’aqüífer Carme-Capellades.
