Aigua calenta
A

7 de febrer de 2019

Diuen que la maduresa comença quan deixem de defensar grans idees abstractes, utopies impossibles i cuidem i abracem la vida concreta. Renunciar a les gestes heroiques, estimar la repetició dels dies i adonar-se que, tal com deia Joseph Conrad, un soldat no defensa més terra que la que té sota els seus peus. Una setmana sense aigua calenta en ple mes de gener pot ser una gran lliçó. I una trinxera. Quan has d’anar a casa la mama a dutxar-te, o aprofitar que pagues una quota d’un gimnàs al qual no vas mai i que es converteix en una salvació momentània. Rentar-se com un gat o com feia l’avi, amb la tovalloleta i la palangana, pot ser una benedicció. Recordar les històries de la guerra que t’explicaven els grans. Agrair la sort d’haver nascut en una època on les comoditats són tan grans que gairebé tots podem esdevenir filòsofs o artistes com només podien ser-ho els patricis de l’antiga Roma o els nobles amb la vida solucionada.

L’aigua calenta és d’aquestes coses concretes que separen la civilització de la barbàrie. Potser una aixeta amb un puntet vermell és un dels monuments més grans que podríem posar en un futur museu sobre la civilització occidental. El bidet va ser un invent francès o italià que durant el segle XVIII va marcar un abans i un després en els costums. L’aigua calenta per tota la població va permetre un salt higiènic i estètic sense precedents. És un fet innegable. Dutxar-se a l’hivern antigament deuria ser un acte temerari. Una setmana sense aigua calenta ens fa humils perquè veiem que la comoditat sempre penja d’un fil. I es fa impossible de no valorar el fet que tenim a l’abast de la mà, amb un simple gir de canell, la diferència entre la prehistòria i la modernitat. L’aigua és la font de la vida, i calenta és a sobre un plaer pels sentits. Sovint donem per fet tot el què gaudim i pel qual tanta gent ha treballat. Potser l’acte més revolucionari és donar gràcies pel què tenim, dir bon dia i posar un bon somriure de bon matí després de dutxar-nos amb aigua calenta.

Bernat Roca

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta