Aforaments

37

jaume singlaLes lleis que ordenen la convivència dels ciutadans de qualsevol país democràtic, es fan als parlaments corresponents, a partir de les propostes dels diputats electes. És molt evident que quan vols modificar una llei, estàs anant contra aquesta llei, pel mateix fet que la vols derogar i substituir-la per una altra.

 
Per fer possible que un Parlament sobirà pugui modificar democràticament l’abast de les lleis -des de la Constitució al darrer reglament- es va crear l’aforament. Així un diputat pot proposar des de la destitució del Cap d’Estat, la reforma de la Constitució o la retirada d’algun dels preceptes del Codi Penal, per posar alguns exemples.

 
En tots els països democràtics, existeixen els aforaments als diputats…. però únicament per allò que afecta a la seva condició: és a dir per a tot allò que pugui proposar al Parlament corresponent.

 
Hi ha un país, però, que a banda de tenir mes de 17.000 carrers aforats, fa servir els aforaments per protegir als polítics corruptes. Veiem a Rita Barberà amagada a la diputació permanent del Senado Español -on crec que hi ha posat els peus un parell de vegades- per evitar que sigui jutjada pel robatori continuat a l’ajuntament de València.

 
En canvi, els tribunals espanyols -n’hi ha tants que em perdo- persegueixen a Carme Forcadell per fer la seva tasca parlamentària i permetre una votació que demanaven 72 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.

 
Espanya -o Borbònia com dic a vegades- manipula i tergiversa tant el paper de les institucions de l’Estat que hem de pensar que ha deixat de ser democràtic. Un Estat de Dret té separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Els tres poders es controlen els uns als altres, interactuen quan convé, però mai han de dependre els uns dels altres.

Constitucional-opinio-veuanoia
Aquí veiem que els membres dels diferents alts tribunals -Constitucional, Supremo, Consejo General del Poder Judicial, Consejo del Reino….- són nomenats pels partits a proposta del govern. Per tant, a Borbònia s’ha eliminat la separació de poders, ja que al capdamunt de totes les estructures hi ha peons posats per l’executiu de torn.

 
Tenint en compte que cap dels tres darrers caps d’Estat d’Espanya -Franco, Juan Carlos I i Felipe VI- ha estat elegit pels ciutadans, em queda meridianament clar que la democràcia espanyola no és que sigui pobre o de perfil baix, és que és inexistent.

 
Sense separació de poders, no hi ha possibilitat de bastir un estat democràtic.

Jaume Singla, periodista