Adolescència i Consciència
A

29 de setembre de 2016

En l’Adolescència es produeixen canvis profunds, veloços i desconcertants.
Un dels més impactants té lloc a nivell cerebral. En aquesta etapa l’escorça pre-frontal ( zona de la consciència) pateix una reorganització, es retallen connexions sinàptiques que ja no compleixen amb la utilitat requerida per als nous desafiaments creant-se noves sinapsis.

 
Al seu torn el sistema límbic, lloc de les emocions, és bombardejat per hormones de testosterona en els nois i d’estrogen en les noies fent que les emocions estiguin en la seva màxima intensitat produint inestabilitat emocional.

adolescent-consciencia-maria-ines-veuanoia
Aquesta condició de la consciència fa que la mateixa estigui fràgil en les seves capacitats i a poder gestionar de forma correcta la intensitat emocional. Tot això col·loca als/les adolescents en un estat de vulnerabilitat on les emocions solen prevaler de manera discordant propiciant sentiments, actituds i conductes equivocades. La reorganització cerebral és necessària per accedir a processos psicològics i mentals propis de l’adultesa.

 
La consciència humana evoluciona, Lawrence Kohlberg explica que la maduració passa per 3 nivells de consciència, els quals impliquen 6 estadis. El 5è i el 6è són els de CREC EN ELS MEUS VALORS. En els quals es busca la definició i identificació dels mateixos valors. És el moment de “jo vull fer això així d’acord amb els meus punts de vista.” Estem en plena adolescència.

 
Segons Kohlberg, no tots els subjectes arriben a aconseguir les etapes superiors d’aquest desenvolupament i això estaria relacionat amb la interacció social, en la qual estan compresos el com eduquem i en què eduquem.

 
Amb això estem dient que el nostre paper com a adults en aquesta etapa és la de propiciar una relació que promogui en els/les adolescents la capacitat de reflexionar sobre els seus sentiments , actituds , accions i les conseqüències que ells tenen sobre si mateixos i el seu entorn. La capacitat de connectar amb els valors que els són importants i la responsabilitat de portar-los avanci als diferents moments del seu esdevenir.

 
Per això és necessari mostrar respecte cap a ells/es: demostrar-li amb una escolta activa i sense prejudicis degradants, el valuosos que són com a persones. Orientar-los cap a la reflexió, amb PREGUNTES, NO AMB DISCURSOS, que ells/es no estan en condicions d’escoltar íntegrament i que a més atempten contra la capacitat de produir les seves PRÒPIES RESPOSTES. Han d’interessar-nos les seves pròpies respostes, en lloc dels nostres sabers, una resposta pròpia és la prova d’una experiència de reflexió.

 
Cal ser sincers en el nostre interès per conèixer el que els passa, oferir un espai de paciència i tranquil·litat, orientar-los al fet que aprenguin dels seus errors, no fer-los sentir fracassats o males persones davant les seves errades.

 
Cal orientar als nostres fills i filles cap a la reflexió sobre el seu esdevenir i això significa ajudar-los al fet que prenguin les regnes d’aquesta vida que posseeixen i que és única. És amb la reflexió que podran sentir que són responsables del que viuen i que són capaços de realitzar canvis quan siguin necessaris, tant per ajustar o canviar el rumb o per superar situacions que els són desagradables. La reflexió els permetrà prendre contacte ple amb el seu poder allunyant-los de sentiments de victimisme o dependència.

María Inés Vidal

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta