Acaben els actes de la Festa del Sant Crist d’Igualada

0

DSC_0257.JPG Com cada dimarts de Pasqua, Igualada renovà la seva devoció al Sant Crist, en uns actes que comptaren amb la presència d’un nombrós públic. Al matí, a partir de les onze, el tradicional Ofici, presidit pel bisbe de Vic Romà Casanova, acompanyat d’una trentena de preveres, així com de les autoritats municipals, encapçalades per l’Alcalde Marc Castells, en una església de Santa Maria plena de gom a gom, que un any més renovà la històrica devoció a l’Espòs de Sang igualadí, tradició que ja compta amb 423 anys d’història. Després de l’ofici, un concert d’altíssim nivell, amb el grup “Brevis et Solemnis”, que sota la direcció de Josep Miquel Mindán, desgranà de manera magistral diferents peces del barroc marià europeu. Sens dubte, una molt agradable sorpresa, que donà un punt de prestigi cultural a la festa del Sant Crist d’enguany. A la tarda, i puntualment a dos quarts de set, la tradicional processó, a la que un any més, la meteorologia respectà esplèndidament. Primerament, i acompanyades per un nombrós públic, anaren sortint les diferents banderes de gremis i entitats de la ciutat, que precediren a la bandera del Sant Crist, i a la venerada imatge sota tàlem. El bisbe de Vic volgué ser un any més en l’esmentada processó. Poc després de l’inici, i a la Plaça de l’Ajuntament, el tradicional cant del Crec en un Déu, per tot seguit reemprendre la processó altre cop pels carrers més cèntrics de la ciutat. Un any més, aquesta comptà també amb la presència de diferents autoritats municipals. Ja en la part final del recorregut, el Sant Crist entrà a l’església del Roser, on en el lloc on suà sang un llunyà 20 d’abril de 1590, es cantà el sonet “A Igualada, en el centenari del Sant Crist”, amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer i musicat pel compositor igualadí Daniel Mestre. A la sortida del Roser, un altre dels moments sublims de la processó, com fou la representació per part del grup Bitrac Dansa, d’unes escenes de la Moixiganga d’Igualada, a la Plaça de Pius XII. Sens dubte, unes escenes de gran bellesa plàstica, que representaren la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Després de la Moixiganga, el nombrós públic reemprengué la processó fins a la basílica de Santa Maria, on tingué lloc la tradicional veneració de la imatge, que comptà amb la presència d’un miler de persones. La missa vespertina, així com una ballada de sardanes a la Plaça de l’Ajuntament, posaren punt i final a la gran festa d’homenatge al nostre Sant Crist. El dilluns al vespre, i a l’església de Santa Maria, tingueren lloc les Solemnes Vespres, presidides per Mn. Jordi Castellet, que un any més anaren a càrrec del Cor de Vespres dirigit per Isidre Prat. Cal destacar que durant la tarda i vespre del mateix dilluns, el Ball de Bastons d’Igualada i el Ball de Cercolets, solemnitzaren la vigília de la festa, amb diferents actuacions pel centre de la ciutat. Ja el dimecres dia 3, al vespre, i també a la Basílica de Santa Maria, tingué lloc l’eucaristia de final de festes, presidida pel rector i prior eclesiàstic Mn. Josep Massana. Al final de la mateixa, i en processó, la imatge del Sant Crist fou retornada a la seva capella, on hi romandrà durant tot l’any.