Absolt l’exregidor Robert Hernando del rocambolesc pla per a desacreditar Anglada

90

L’Audiència de Barcelona ha absolt a tres exdirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), entre ells l’exregidor igualadí Robert Hernando, al no veure’s demostrat que encapçalessin un pla per desacreditar al seu exlíder Josep Anglada, amb el qual estaven enfrontats, emborratxant-lo perquè patís un accident de trànsit.

En la sentència, a la qual ha tingut accés l’agència Efe, la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona absol els exdirigents de PxC Joan Carles Fuentes, Robert Hernando i Ignacio Mulleras, als quals Anglada acusava d’un delicte de temptativa d’homicidi, lesions , danys i atemptat contra l’autoritat, si bé la Fiscalia va demanar la seva absolució en no creure tampoc la versió d’Anglada. La sentència és molt clara i no deixa lloc a dubte sobre el suposat “modus operandi” dels acusats, digne d’una pel.lícula de Hollywood.

Segons Anglada, els imputats volien emborratxar-lo perquè xoqués amb un camió, amb el qual suposadament s’havien concertat prèviament, amb l’objectiu que destrossés el seu cotxe i tingués problemes amb la justícia per haver patit un accident conduint borratxo, amb el que així se li tancarien les portes a poder presentar-se a les eleccions municipals de 2015 amb una candidatura que pogués fer ombra a PxC. Una rocambolesca història que el jutge d’instrucció es va creure -o va tenir indicis de credibilitat- i que ha arribat a l’Audiència Provincial, que l’ha destrossada completament.

Per contra, l’Audiència conclou que no s’han aportat proves que demostrin l’existència d’aquest complot, més enllà del testimoni d’un dels seus col·laboradors, que va gravar curts fragments d’una conversa dels acusats en els quals es podia deduir que conspiraven en contra seu.

La sala conclou que, encara que fos certa la versió d’aquest testimoni sobre les converses mantingudes amb els acusats, d’això no es pot concloure que tinguessin la “voluntat ferma” d’atemptar contra la vida i la integritat física d’Anglada.

Per a la sala, “no és inusual que en l’entorn de converses disteses i en situacions informals, entre interlocutors coneguts i amb els que hi ha una certa confiança, es poden manifestar desitjos, intencions i fins i tot projectes mancats de tota serietat, fins i tot amb un contingut que en aparença pogués tenir cert fonament, però que en el fons està allunyat d’una veritable voluntat de ser executat “.

“No té cap serietat un pla, en què l’acusació particular sosté la seva acusació, que consisteix en que primer es provocaria que Josep Anglada fer de manera voluntària una prèvia consumició alcohòlica, que conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió -conduït per una persona concertada mitjançant preu- que el tragués de la carretera perquè patís un accident, i a continuació, amb l’arribada dels Mossos d’Esquadra, aconseguir que se li fes un control d’alcoholèmia “, apunta la sentència.

Pel tribunal, “partint de la suposició que Anglada tingués el costum de beure en excés -el que ell nega afegint que en tot cas no conduiria en aquestes condicions- n’hi havia prou aconseguir que li fessin un control d’alcoholèmia, per així aconseguir el descrèdit polític perseguit”.

“Descrèdit -afegeix la sentència- que d’altra banda, pel que sembla, ja va patir amb motiu d’un incident econòmic ocorregut en el si del seu partit”.

La sentència, que es pot recórrer, no imposa les costes del cas a Anglada en no apreciar que actués amb “temeritat o mala fe”, ja que l’absolució “es basa en la valoració de la prova de càrrec” sense que hagin resultat “incertes” les converses amb què es va fundar la querella, sinó la interpretació del seu contingut.