A un pam – Francesc Ricart

0

cocina palmo de longaniza.jpg Un pam, quina mida és? Un pam, si fa no fa. Anem a pams. No ve d’aquí, no ve d’un pam. Serien maneres optimistes de veure el futur sobiranista, amb el pam com a mesura. En canvi, el pessimista dels pams ens pot etzibar: només t’has quedat a un pam. Un pam de nas. Ni un pam de net. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams… , com diu la cançó. No l’he llegit, A un pam de la independència, el llibre de Vicent Partal, però el llegiré. Amb el seu permís, tanmateix, hi vull dir la meva sobre el punt en què es troba el procés cap a la sobirania; el punt o la distància per a arribar-hi que ell situa en un pam! Des de l’11 de Setembre passat s’han fet moltes càbales sobre les fases a seguir en el camí cap a la independència i sobre la velocitat pertinent per no perdre-hi punt. Pam més, pam menys, tothom convé a distingir que caldrà arribar a un referèndum, si pot ser, pactat amb l’Estat espanyol. Si Espanya no vol pactar, s’haurà d’intentar amb la consulta a partir de la llei del Parlament de Catalunya que, presumiblement, serà rebutjada pel Tribunal Constitucional. En arribar a aquest segon “fracàs”, caldrà anar a unes eleccions plebiscitàries amb un punt de programa únic dels partits que demanin el sí a favor de l’Estat propi… I guanyar, és clar. De moment, ja ho sabeu: CiU (amb els dubtes d’Unió i Lleida), ERC, la CUP i IC (aquests amb dobles ànimes: Raül Romeva/Joan Herrera), conformen les forces que han de votar a favor de la Sobirania; els altres, amb el PSC que cada dia s’enfonsa pams i pams en aigües annexionistes, i la resta que val més ni anomenar-los. I això és molt o no gaire? O és massa? De quants pams parlem? Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Arcadi Oliveres. Tres cognoms d’origen botànic que es podrien mesurar a pams. Els tres parlen de la cosa amb diferents barems. La dona de l’ANC, amb la convicció plena, com de tenir apamat el trajecte, que sap difícil però del tot assolible, ens repetia en persona que no ens precipitem, que no caiguem en cap desànim, que no podem esperar accions èpiques cada dia, per bé que se’n fan moltes, com l’estelada humana del 18 a Igualada; que no ens equivoquem, que cal la feina de cada dia, pam a pam, casa per casa. Junqueras, des de les eleccions del novembre, no es cansa de mesurar la velocitat de l’augment –a pams mensuals– dels aturats en el nostre país, assenyalant la tragèdia de les xifres imparables i la necessitat imperiosa de disposar (i guanyar a pams i com sigui) l’Estat propi. El tercer, Arcadi Oliveres, des del procés constituent que encapçala amb la Forcades, vol matisar que el pam social va abans del pam nacional. Som en moments decisius. Sóc conscient que pot sonar a recurrent, però vull creure amb tants indicadors favorables que el procés no té tornada; pot ser no el tenim prou apamat, que hi ha desajustaments, però de cap manera podem caure en desànims gratuïts. Mentrestant, sense adormir-nos, alimentem-nos amb productes com el documental Hola, Europa!, de M. Dolors Genovès i veureu com la cosa està prou apamada i sense retorn, per fer-hi pam i pipa! Francesc Ricart