A l’Anoia només recollim separadament el 12 % dels residus que generem, molt per sota de la mitjana catalana. De fet, la nostra comarca ha estat els darrers anys a la cua -els últims- en recollida selectiva.
Des del 2005, la generació de residus s’ha reduït de 660 kg per habitant a 529 kg, sobretot degut a la davallada del consum associada a la crisi econòmica.
La recollida selectiva va experimentar una millora quan es va implantar l’orgànica, però pateix un estancament des de l’any 2010. El model actual de recollida amb contenidors no permet assolir els objectius europeus en matèria de recollida selectiva.
El nou model de recollida porta a porta té com a objectiu incrementar la recollida selectiva fins el 60 % per complir amb l’actual marc legal català i europeu i per evitar l’encariment de la taxa d’escombraries. Les directives europees en matèria de residus marquen objectius a assolir en reciclatge per a l’any 2020. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya reflecteix aquests objectius en el marc legal propi per garantir que tots els municipis assoleixin índexs del 60 % l’any 2020.
Tots els residus que recollim selectivament generen uns ingressos per venta o retorns. D’altra banda, la resta, tot allò que va a l’abocador, ens costa 68 € per tona i l’any 2020, ens en costarà 88 €. Si reciclem tots els residus que generem, no només ens estalviem el cost de l’abocador, sinó que incrementem els ingressos. Això és el que ens permet mantenir estable la taxa d’escombraries i a mig termini pot permetre reduir-la.
Què passarà a Igualada i la Conca d’Òdena?
Actualment, la taxa d’escombraries és d’un centenar llarg d’euros anuals a la majoria de municipis. Amb el nou servei la taxa es mantindrà, però en els llocs on no s’apliqui, és fàcil que s’incrementi de forma important. De moment, els ajuntaments d’Igualada i les ciutats de la Conca no es plantegen fer el canvi, perquè és molt complex aplicar-lo, però d’aquest assumpte ja se n’ha parlat en més d’una ocasió. Els governs municipals són conscients que, en un moment o altre, caldrà fer el pas, ja que la normativa europea s’ha de complir a tot arreu.
