Troben a l’Abric Romaní fogars dormitori de fa 60.000 anys

0
Imagen 1.jpg

L’excavació arqueològica que aquest mes ha desenvolupat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia) ha posat al descobert fogars dormitori de fa sobre 60.000 anys abans del present que avalen la complexitat organitzativa de les societats neandertals. Coincidint amb aquestes troballes, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), dirigit per Miquel Àngel Pericàs, i l’IPHES, amb Eudald Carbonell al capdavant, han signat dimecres 29 d’agost un conveni marc, a peu de jaciment, que permetrà conèixer la tecnologia i la composició orgànica d’aquests focs. Respecte a les noves estructures fòssils, i com a director de l’excavació a l’Abric Romaní, Eudald Carbonell ha assegurat: “El descobriment de fogars dormitori prop d’un fogar central, i alhora de fogars estructurats amb plaquetes de travertí, són proves concloents de la complexitat organitzativa de les societats neandertals que fa prop de 60.000 anys van viure en aquest indret”. nint en compte que l’Abric Romaní és una de les excavacions d’època neandertal més importants del món per al reconeixement de la conducta d’aquesta espècie, les noves troballes aporten una informació de gran rellevància, ha indicat el mateix arqueòleg. En aquest sentit ha assenyalat que, en el debat sobre la complexitat d’aquesta espècie extingida fa uns 25.000 anys, s’ha discutit aspectes relacionats amb la seva estructura social i la possible hibridació amb Homo sapiens. Ara, la campanya realitzada aquest any “ha estat concloent per poder explicar la conducta d’aquests grups de homínids que poblaven Europa des de 200.000 anys fins a la seva extinció, com la seva capacitat d’organització social”. Distribució especialitzada de l’espai Enguany, a l’Abric Romaní, s’ha efectuat una excavació en extensió de 300 m2 que ha permès trobar proves sobre la distribució especialitzada de l’espai. Així, la presència de fogars dormitori, el fogar estructurat i la indústria laminar mostren la complexitat neandertal. a presència de fogars dormitori, col·locats en forma d’arc i prop de la paret, separats entre 50 i 70 cm un de l’altre, ens indiquen una zona d’habitació on es realitzen activitats relacionades amb el descans del grup. Aquests fogars, d’uns 40 cm de diàmetre i alimentats amb llenya de pi, es troben situats a uns 4 m de la llar central i servien de lloc de reunió. “Els fogars dormitori ens permeten per si sols establir la complexitat de l’espai organitzat al campament, però el descobriment d’un fogar estructurat amb plaquetes a la base del mateix, aporta informació sobre les tècniques constructives que indiquen que són anàlogues a les que utilitzen els Homo sapiens de fa més de 30.000 anys”, puntualitza Eudald Carbonell. Un altre similitud entre sapiens i neandertals és que la tècnica que empren aquests últims per realitzar els útils de pedra és de tipus laminar, indústria que caracteritza l’Homo sapiens europeu, o sigui que en aquest aspecte també estaven molt avançats. Noves línies d’investigació En tot cas, el conveni signat avui entre l’ICIQ i l’IPHES, de la mà dels seus respectius directors, Miquel Àngel Pericàs i Eudald Carbonell, és un pas decidit per avançar en l’estudi d’aquests fogars. Els avenços tècnics en els darrers anys i la millora dels protocols d’excavació permeten abordar qüestions en arqueologia del Paleolític que fins fa un anys eren bastant inassolibles. l’Abric Romaní hi ha possiblement la mostra de fogars paleolítics més nombrosa del món. Ara es tracta de donar un valor afegit als estudis que l’equip dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell ha anat fent al llarg de 30 anys d’excavacions i que han estat publicats a les millor revistes del seu àmbit (cas del Quaternary International). Gràcies a la tasca de l’ICIQ s’avançarà en aquest àmbit amb l’aïllament i identificació de compostos orgànics que es puguin trobar en els fogars. Els serveis de suport a la recerca de l’ICIQ faran l’extracció de mostres de fogars que s’analitzaran mitjançant espectrometria de masses acoblada a cromatografia, tant de líquids (HPLC) com de gasos (GC), anàlisis que hauria de portar a la identificació dels compostos aïllats, cosa que facilitarà tenir més dades sobre la complexitat del comportament neandertal.