300 professionals de la salut debatran avui, a l’Ateneu Igualadí, al voltant de la vacunació de la grip

120

Les taxes de vacunació de la grip a la zona de la Catalunya Central ha estat per sobre dels objectius esperats. De fet, durant el 2017, al centres de l’ICS de l’Anoia la cobertura vacunal als majors de 59 anys, ha estat del 41.06%, a Osona del 39.86% i al Bages –Berguedà del 45.63%  (Segons dades Institut Català de la Salut¹).

Sobre la vacunació de la grip en persones en situació d’immunosupressió (sistema immune debilitat), i en embarassades es parlarà a la VI Jornada de Vacunes que l’AIFiCC celebra aquest dijous, 7 de juny, a l’Ateneu Igualadí.

De fet, una de les taules de debat serà la vacunació de la dona en edat fèrtil, embaràs i alletament.  En aquest, sentit, cal dir que a l’Anoia només el 40% de les embarassades s’han vacunat de la grip en el darrer trimestre de l’embaràs, tot i ser molt recomanada per tal d’evitar complicacions en la gestant, com poden ser part prematur, afectacions de pes i talla del nadó, com pel lactant.

La llevadora a Lleida, Rosa Alzuria,  present en una de les taules de debat, explica la “importància de recomanar i vacunar a les gestants de grip i tos ferina durant l’embaràs, degut al major risc de complicacions relacionades amb patologies immunoprevenibles tant en les gestants, com en els seus nadons”. De fet, explica que “la vacuna antigripal és segura al llarg de tot l’embaràs, i ha demostrat la seva eficàcia (que pot arribar a un 65%) no solament per la dona, sinó també pel lactant fins als 6 mesos de vida, període en què la vacuna no té llicència d’administració”. Així mateix, conclou que “durant el tercer trimestre de gestació, cal vacunar a les embarassades de tos ferina perquè és la millor estratègia per pervenir la malaltia en menors de 3 mesos, el grup d’edat amb major afectació, reduint el risc d’infecció fins a un 91% durant els dos primers mesos de vida, i fins a un 69% durant el primer any de vida del nadó”.

Rosa Alzuria també destaca la necessitat de “revisar i actualitzar el calendari de vacunacions amb la dona en la consulta preconcepcional, així com individualitzar en gestants altres possibles vacunacions justificades, per exemple, per viatjar a zones endèmiques”. Per últim,insisteix que “cal aprofitar el postpart immediat/precoç com una bona oportunitat de vacunació per completar primovacunacions com la del tètanus i per vacunar a dones que no disposen d’immunitat enfront del xarampió, la rubèola o varicel·la, pel risc que aquestes podrien ocasionar en futures gestacions”. 

En la jornada també es parlarà sobre la vacunació en pacients immunodeprimits (pacient amb immunosupressió, és a dir, amb el sistema immune debilitat). És el cas de malalts de VIH, leucèmia, trasplantats, en tractaments contra el càncer,  o altres immunosupressors.

La Dra. Magda Campins, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, explica que davant d’aquest pacients, cal tenir en compta com i quan subministrem les vacunes. “El que hem de tenir més present és la seguretat en els efectes de la vacuna que no respon igual en aquests pacients,on sovint la resposta de la vacuna també és menor de l’esperada”. En aquest sentit, la Dra. Campins comenta “en el cas dels pacients que esperen trasplantament el que fem és fer serologia de xarampió i varicel·la abans no siguin trasplantats.  Si surt negatiu i cal vacunar, hem de fer-ho en fases inicial, és a dir, quan estan en llista d’espera de l’òrgan i encara no estan immunodeprimits. Després, quan comencen a prendre immunosupressor per evitar el rebuig de l’òrgan, ja no els podem vacunar, ja que ambdues vacunes són atenuades²”.

L’objectiu de l’exposició de la Dra. Campins és donar eines  perquè les infermeres coneguin les indicacions i contraindicacions dels malalts immunodeprimits.

A més, d’aquestes dues taules, la jornada també analitzarà altres aspectes vinculats amb la vacunació com “la comunicació i la vacunació” a càrrec del Dr. Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic, o l’”Evolució de les recomanacions de la vacunació a Catalunya” a càrrec de Lluis Urbiztondo, cap del Servei de Medicina Preventiva del Departament de Salut de Catalunya.