El 21D, la por i l’economia de Catalunya

77

Respectar el dret de tot ciutadà a decidir lliurement, sense pors ni coaccions, és un principi democràtic bàsic. Tanmateix (i malauradament) la por s’utilitza sovint en l’àmbit polític perquè és un dels sentiments més paralitzants que existeix. Això es fa evident des d’alguns mitjans, organitzacions i partits polítics, amb l’inici d’una campanya de por i desinformació sobre la salut de l’economia catalana.

Ens trobem, sens dubte, en un moment transcendental per Catalunya. Davant d’això és cabdal mostrar, amb transparència, quina és la situació econòmica que encarem, perquè com s’evidencia a continuació, res té a veure amb certs titulars catastrofistes. Les dades mostren com l’economia catalana ha evolucionat excepcionalment bé els darrers anys i malgrat la moderació d’alguns indicadors, es manté forta. Això no significa que no tinguem molts reptes per endavant, tant en l’àmbit econòmic com en el social. Però cal fer una crida al rigor i al dret que tots tenim de votar en llibertat, sense pors ni coaccions. Veiem les dades:

1. El primer a destacar és que el 2015, 2016 i fins a l’octubre del 2017 l’economia catalana ha assolit els seus millors registres històrics en PIB, exportacions, inversió estrangera i turisme. És a dir: mai abans l’economia de Catalunya havia produït tants béns i serveis (PIB), mai el conjunt d’empreses catalanes havien exportat tant, ni Catalunya havia atret mai abans tanta inversió estrangera ni turisme. I tot això s’ha aconseguit i compatibilitzat amb un debat polític, ben legítim, sobre el dret a l’autodeterminació.

2. El ritme de creixement de l’economia catalana els darrers anys ha estat molt elevat (del 3,5% tant el 2015 com el 2016), superior al del conjunt de la zona euro (1,8%) i al del conjunt de l’estat espanyol (3,2%). Els 3 primers trimestres del 2017 l’economia catalana ha mostrat una evolució més positiva del que es preveia, amb creixements de l’1,0%, 1,1% i 0,9%. Pel 4rt trimestre, alguns indicadors mostren una moderació, que l’AIREF quantifica en una reducció del creixement trimestral del 0,9% al 0,5%. Amb això, el creixement mig del 2017 a Catalunya se situaria en el 3,2%, encara superior al que es preveu a la zona euro (2,2%) i al conjunt d’Espanya (3,1%).

3. El concepte de “creixement econòmic” pot sonar força abstracte, però simplement reflecteix l’increment en el valor total dels béns i serveis produïts a Catalunya, que l’acció del Govern ha d’ajudar a canalitzar cap a major (i millor) ocupació, progrés social i millors serveis públics essencials. En aquest sentit, les dades del mercat de treball són molt rellevants: a l’inici de la legislatura (gener 2016) l’atur a Catalunya era del 17,7% i s’ha reduït al 12,5% (més de 5 punts percentuals). Actualment tenim la taxa d’atur més moderada en gairebé una dècada i força inferior a la del conjunt d’Espanya (16,4%). En el que portem d’any, l’atur a Catalunya s’ha reduït (fins al novembre) un -11,4%, en comparació al -9,5% del conjunt de l’estat.

4. També és molt destacable la forta recuperació del sector industrial els darrers anys i de l’evolució del sector exterior de la nostra economia. Les exportacions continuen trencant tots els rècords: fins a l’octubre, Catalunya registrava les millors xifres de vendes a l’exterior dels primers 10 mesos de l’any de la seva història. Ahir coneixíem dades molt positives sobre tràfic de contenidors al Port de Barcelona al novembre, que es disparava un 57,5%. Però no només les empreses catalanes s’han obert al món sinó que Catalunya ha estat també capaç de captar el 2015 i 2016 els fluxos d’inversió estrangera més elevats de la seva història: 4.942 milions d’euros el 2015 i 5.131 milions d’euros el 2016.

5. Aquesta és una de les dades que millor reflecteix la confiança internacional en l’economia catalana i en les seves potencialitats de futur. El referèndum i la voluntat democràtica que se’n derivés no espantava als agents econòmics. El que ha xocat a tothom és la virulència de l’estat en l’ús dels seus poders i la situació de bloqueig i incertesa que ha provocat l’article 155. El canvi de domicili social d’algunes empreses preocupa a molts ciutadans, però la desinformació també aquí és molt elevada: a dia d’avui, només 332 empreses de les que han anunciat canvi de seu social han finalitzat el procediment. Cal tenir present que és un canvi notarial, no una sortida real d’empreses, sense efecte en el PIB de Catalunya perquè no afecta la producció, l’activitat o els treballadors. Tot això s’ha mantingut.

A partir del 21D cal fer el possible per dialogar i entomar de forma civilitzada el conflicte polític. Les diferències polítiques, de tots, són ben legítimes i respectables, però exercir violència i repressió cap a persones innocents i pacífiques no pot ser-ho. Si perdem la humanitat com a societat ho perdem tot. Com s’ha fet fins ara, cal continuar enfortint l’economia productiva, la seva competitivitat i projecció internacional, però abans, cal omplir les urnes de vots, de dignitat i de futur.

Natàlia Mas Guix