Les emocions normals

30

“Has de ser valent/a”, “No ploris, sigues fort”, “No et pots enfadar per això”… Són frases que coneixem bé ja que ens les han dit moltes vegades quan érem nens  i  nosaltres les hem repetit als nostres fills/es. Però  aquestes expressions  són missatges que de manera implícita prohibeixen  les tres emocions que la nostra societat tendeix a prohibir: la por, la tristesa i la ràbia. Estan mal vistes i se les etiqueta injustament i erròniament com a “emocions negatives”. De fet, la por ens protegeix i ens incita a fugir. Sense ella, la espècie humana ja s’hauria extingit devorada per els primers depredadors. La tristesa, ens porta a prendre consciència de les pèrdues que ens toca viure i a demanar ajuda i consol. Sense ella, viuríem en la més absoluta inconsciència. La ràbia és la que ha impulsat grans revolucions que han portat canvis socials importantíssims. Sense ella, viuríem encara en el feudalisme i les dones no podrien votar. Per tant, és bo i necessari sentir i expressar tot tipus d’emocions encara que no sempre sigui agradable.

En el que cal parar atenció és en que la expressió d’una emoció sigui proporcionada a la situació que la provoca. És a dir, davant d’un gran perill és normal sentir pànic i davant d’una situació lleugerament arriscada és normal estar alerta. Davant d’una gran injustícia, és normal sentir ira però davant d’un greuge moderat és normal sentir-se molest. Davant d’una gran pèrdua, és normal sentir-se desesperat però davant d’una pèrdua petita, és normal sentir-se lleugerament enyorat. I qui determina què és normal?. Doncs el nostre entorn, la nostra societat i en definitiva l’ésser humà que vol viure feliç i en harmonia.

 

Glòria Fité, psicòloga