El 2016 es van gestionar 538 ajuts per pagar factures a les llars d’Igualada

31

La pobresa energètica també es pateix a l’Anoia, i, més concretament, a Igualada. Afortunadament, les xifres són menors de les que han circulat darrerament a les xarxes socials. El departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de la capital de l’Anoia vetlla d’a prop aquestes situacions, que, gràcies a la nova Llei 24/2015 de Pobresa Energètica, permet que siguin les mateixes empreses les que posin en coneixement de les autoritats una situació sospitosa -per motiu d’impagaments- entre els seus clients.

Un 13% dels igualadins acudeix a Serveis Socials per motius molt diversos

Fins a un 13% dels igualadins, unes 5.000 persones i sobretot gent gran, va passar l’any passat pel departament de Serveis Socials de l’Ajuntament. Demanar una teleassistència o simplement la targeta de bus urbà per als pensionistes ja forma part d’aquest percentatge. Altra cosa són situacions més delicades, que necessiten de l’atenció personalitzada per part de l’equip de professionals del departament. Fins a 3.247 persones (un 8,3% de la població total) va necessitar d’aquest suport. D’entre aquestes, es van tramitar el 2016 fins a 538 ajuts per a pagar la llum, el gas o l’aigua, vint menys que l’any anterior, en bona part gràcies als avisos de les empreses subministradores. 

La tinent d’alcalde d’Acció Social i Igualtat de l’Ajuntament, Carme Riera, explica a La Veu que “afortunadament, les empreses subministradores compleixen la llei i ens avisen. Si observen un cas d’impagament, elaboren uns llistats i s’envien als ajuntaments, on des de Serveis Socials s’avalua si aquestes persones estan en risc de vulnerabilitat. Si veiem que no és així, no es tramita res, perquè podria tractar-se d’una segona casa, o d’un comerç. Aquest sistema és prou bo, perquè abans, si la persona afectada no ens ho feia saber, no hi havia manera d’assabentar-se, i de pobresa energètica sempre n’hi ha hagut. Hi un treball molt acurat dels professionals per veure cada situació en particular. No ens deixem a ningú”.

El paper de Càritas també és fonamental. Fins no fa gaire, aquesta institució tenia els seus propis tràmits destinats a l’ajut d’aquestes característiques a les famílies, però la nova legislació únicament permet fer-ho als ajuntaments. “Tot i això, Càritas també fa un control molt exhaustiu i hi estem en contacte permanent”, explica Riera.

Diners, formació i compromís

L’Ajuntament d’Igualada va rebre l’octubre de l’any passat diners per a destinar a ajuts de pobresa energètica per a cancelar deutes amb les companyies de l’any 2015. En total, es disposa de 26.000€ que, durant 18 mesos, es dirigiran a aquest problema. “També es donen molts vals de butà”, diu la regidora, qui es lamenta de que “hi hagi una molt bona comunicació amb segons quines empreses, i amb altres costi molt. Per exemple, amb Aigua de Rigat la relació és perfecta, fins i tot aquesta empresa té un fons de diners precisament per a aquestes situacions. En canvi, amb Endesa la comunicació és molt difícil”, explica Carme Riera.

El departament de Serveis Socials “ha tingut una pressió molt alta en els darrers anys, com a conseqüència de la crisi, però darrerament ha anat minvant. Tothom ha de tenir molt  clar que s’atén a tothom, altra cosa és fins on arribem. Per a nosaltres és prioritari no tenir cap llista d’espera”.

“Que ningú no pensi que a l’Ajuntament donen vals o diners per que sí”, diu la regidora, disposada a trencar tòpics que tots hem sentit en alguna ocasió. La típica frase a l’Ajuntament els donen de tot a canvi de res sembla que no és ben bé així. “De cap manera, a les persones que han rebut ajuts, també als usuaris del Banc de Queviures, se’ls fa signar un compromís de que, per exemple, assistiran a tallers. Hi ha una feina molt important del treballador social, aquí, és un valor afegit que existeix i tots hem de tenir molt en compte”, diu la titular d’Acció Social i Igualtat del consistori. “S’està també treballant en un projecte transversal, en el que intervenen molts actors diferents, d’estalvi energètic. No es tracta només d’anar fent informes i anar pagant”. Es tracta d’una iniciativa de la Diputació de Barcelona per a permetre la millora d’habitatges per assolir una eficiència energètica més clara.

“S’ha de valorar la persona en tot, no només segons el problema que té, hem de ser proactius, no només reactius. Hem d’avançar-nos als problemes, i l’objectiu és anar a les cases dels qui ho passen malament, estar amb ells allí i veure què passa. Tot allò que fem per a que la gent estigui bé, si és a casa seva, serà molt millor”, diu Carme Riera.

Jordi Puiggròs