2015 – Jaume Singla

2

Tanquem un any, el 2014, que ha estat excepcional en experiències polítiques. A nivell català la concurrència del 300 aniversari de l’Onze de Setembre del 1714 ha accelerat el procés sobiranista que primer amb la V de la Diada i després amb la consulta del 9 de novembre, Catalunya ha assolit les cotes més altes de participació ciutadana i reivindicació nacional. Aquest any ha fet patent que el dret a decidir és majoritari a Catalunya i que l’independentisme dobla en nombre de partidaris a l’unionisme…. tot i que algunes enquestes pronostiquin una situació d’empat.
Durant aquest any s’ha trencat el bipartidisme que ha dominat la política espanyola i la catalana des de la transició. Ha abdicat Juan Carlos I, ha dimitit Rubalcaba i noves formacions polítiques comencen a treure el cap per les enquestes. Una infanta ha estat formalment acusada de delicte fiscal -delicte que ha estat reconegut amb el pagament de 600.00 euros- i uns quants -pocs- banquers s’enfronten a l’acció de la justícia. El PP està tan afectat per la corrupció que fins i tot quan dimiteix un càrrec l’ha de substituir un altre que també està imputat. Polítics i banquers xipollegen en la femta de la corrupció més descarada.
A Catalunya també s’ha trencat el bipartidisme -entre CiU i PSC- en benefici d’ERC que va ser el primer partit en canviar tota la direcció. Convergència s’ha vist esquitxada per la corrupció i ha patit la vergonya de veure la caiguda de Jordi Pujol i el seu entorn més immediat. Unió es debat entre la postura més immobilista i el sobiranisme, amb el problema afegit que mentre que CDC té un líder sòlid i carismàtic -Artur Mas-, Unió pateix el descrèdit de Duran Lleida que ja no és escoltat ni a Catalunya ni a Espanya. El PSC, entre els casos de corrupció i l’obediència cega al PSOE, ha dilapidat miserablement la major part del seu patrimoni polític. De tal manera que totes els crisis del socialisme espanyol les ha patit també el socialisme català.
El 2014 també és l’any de la imputació al president de la Generalitat i a les conselleres Ortega i Rigau d’un presumpte delicte de desobediència. Una acusació que tots els que vàrem participar a la consulta del 9 de novembre, ens sentim igualment imputats.
En aquestes circumstàncies arriba el 2015 que tot em fa pensar que pot ser més transcendent encara que el seu predecessor. De moment tenim damunt la taula les eleccions municipals que poden donar un segon tomb a la situació política espanyola i a finals d’any les eleccions a Las Cortes, que ho poden acabar de tombar. I si entremig el president Mas ens convoca a eleccions constituents o plebiscitàries, no hi haurà dubte que en aquest nou any podem entrar en una nova era política.
Estem en un any de canvis profunds i caldrà que els ciutadans, que hem agafat el protagonisme, no els deixem prendre.
Jaume Singla