Un article de
Veuanoia

20 de setembre: érem amb vosaltres
2

24 de setembre de 2018

Recordo molt bé aquell 20 de setembre. A primera hora del matí els mòbils treien fum: la Guardia Civil havia entrat a la Conselleria d’Economia, havia detingut a 14 alts càrrecs del Departament i estava escorcollant les dependències per trobar-hi qualsevol informació relativa al referèndum de l’1 d’octubre. Recordo l’anada frenètica, com tants, cap a Barcelona. Informacions confuses i la sensació que aquell dia era el primer de molts.

Molts, moltíssims ciutadans érem al davant de la Conselleria per defensar, pacíficament, el nostre dret a vot. Recordo els càntics profètics de “votarem, votarem!” de centenars i després milers de persones concentrades que únicament exigien el seu dret a decidir i el respecte a les nostres institucions i als nostres representants.

També recordo als dos Jordis, Cuixart i Sánchez, avui encara injustament empresonats precisament amb l’excusa d’aquella concentració pacífica. Hem pogut veure i constatar en moltíssimes ocasions que ni en aquella concentració (ni en cap) hi va haver un bri de violència, ans al contrari. Hi havia una defensa ferma del nostre dret a votar, hi havia una reafirmació total amb la democràcia, però no hi va haver ni una empenta, ni un cop, ni una agressió. Ni “tumults” ni “intimidació”. Però l’estat espanyol, a través del seu braç judicial i policial, va inventar-se una falsedat flagrant per empresonar als líders d’Òmnium i l’ANC acusats de “rebel·lió” i “sedició”. Empresonats injustament, arbitràriament i vulnerant els drets civils i polítics més bàsics de dues persones que no només no havien fet res il·legal sinó que havien contribuït en mantenir un clima tranquil i pacífic. Però a l’estat li és absolutament igual quina és la realitat, com també li és igual esfondrar els fonaments de la justícia en el seu propi estat perquè, senzillament, contra l’independentisme s’hi val tot.

Aquell dia també recordo la detenció dels 14 alts càrrecs de la Generalitat, entre d’altres els companys Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda. Era el preludi de la causa contra l’independentisme que ha comportat l’empresonament injust del Vicepresident Oriol Junqueras, de la Presidenta Carme Forcadell, dels Consellers Rull, Turull, Forn, Bassa i Romeva, i de l’exili del President Puigdemont, dels consellers Comín, Serret, Ponsatí i Puig i de la Marta Rovira i Anna Gabriel.

Aquell 20 de setembre ens quedarà gravat a la nostra memòria i història. Recordo que, allà, plantat davant de la Conselleria d’Economia, pensava que guanyar no només era una opció sinó una necessitat. Que tot això ho estem fent per un objectiu polític, sí, però sobretot perquè no podem acceptar ni acatar que es persegueixi, s’empresoni i es linxi a un poble que l’únic que vol fer és votar. Exercir el nostres drets com a ciutadans, dipositar una papereta dins d’una urna. No m’agradaria gens que quan els meus fills petits siguin grans hagin d’anar a manifestacions per exigir el respecte al seu dret a poder votar i decidir lliurement el seu futur. Hem d’intentar deixar un país millor a les properes generacions, i per això tenim el deure de treballar per aconseguir un entorn millor, un país millor del que ens hem trobat.

Un any després del 20 de setembre encara som amb vosaltres. Amb tots els presos polítics. I no descansarem fins que sigueu a casa, lliures i amb la vostra gent.

Enric Conill

ERC Igualada

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta