Durant els primers mesos de 1937, a Igualada les desavinences entre el bloc format per CNT, POUM i ERC enfront del grup format per PSUC i ACR, feien preveure els esdeveniments del maig. Així, una vegada informats dels fets a Barcelona, grups de CNT i POUM surten armats a patrullar la ciutat, tenint alguna topada amb grups del PSUC i ACR, però no va arribar a produir-se cap incident greu.
Amb el nou govern republicà del maig del 1937, la influència comunista aconseguirà al mes de juny que el POUM sigui declarat il·legal, els seus militants detinguts i els seus locals clausurats.
A Igualada a més, la UGT expulsa del sindicat a tots els afiliats al POUM, sobretot treballadors de les adoberies, que acabaran passant-se a la CNT.
Els problemes de proveïment de menjar fan aparèixer els primers problemes de subministres d’aliments. D’altra banda, el gruix de refugiats que hostatjava la ciutat feia més difícil el repartiment acurat dels queviures i el racionament es va endurir.
AFMI 1480. Procopi Llucià.
A Igualada, el POUM s’instal·là al col·legi de les monges de la Divina Pastora, Estat Català a la casa de l’empresari Martí Enrich, UGT i PSUC al Centre Catòlic, la JSU a la Federació de Joves Cristians, les Joventuts Llibertàries a l’antic Casino del Recreo i la CNT-FAI s’instal·là al Cercle Mercantil que disposava de teatre, un gran jardí i espaioses sales. Es retiraren els billars i els jocs, habilitant-se sales per oficines i reunions.
Amb motiu dels Fets de Maig, a Igualada s’aixecaren controls. L’aliança entre CNT, ERC i POUM es va mantenir ferma, encara que el PSUC va acabar tancant les portes dels seus locals. Dies més tard, la policia va detenir a l’alcalde d’Igualada i a una dotzena de militants d’ERC i de FAI.
Al novembre, una multitud de dones d’Igualada indignades per la falta del pa a la ciutat, es manifestaren pels carrers, paralitzant les fàbriques de teixits.
AFMI 436. Procopi Llucià.
