1933 – Troben a Igualada una fàbrica de bombes per a fins terroristes i les primeres dones voten en unes eleccions

199

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

Sembla fruit de la casualitat, a tenor de les últimes notícies a Catalunya d’aquests dies, però resulta que, al 1933, una de les més importants noves va ser la troballa d’una fàbrica de bombes -sí, de bombes- en ple centre d’Igualada! La notícia va córrer per tota Espanya i els mitjans de l’època, alguns amb més pa que formatge -com l’edició andalusa de l’ABC- se’n van fer ressò amb tot luxe de detalls. Veiem el que va publicar “La Vanguardia” en la seva edició del 9 de gener:
“Ahir a la tarda el governador va manifestar als periodistes que a Igualada, la Guàrdia civil, secundada pels agents de l’autoritat local, va ser-hi a practicar diversos registres, després de l’explosió d’un petard, i va trobar en una foneria 3.300 bombes de ferro, descarregades, i diverses caixes d’explosius.
Va afegir el senyor Moles que havia sortit per Igualada personal tècnic d’artilleria per fer-se càrrec de tot el trobat.
A la nit, el senyor Moles va dir als reporters que la fosa on van ser trobades les bombes està situada al carrer del Cardenal Vives, número 7, d’Igualada, i el seu amo és Antonio Guillen s’Agaró o Agüero, ja que sembla que usava dos segons cognoms.
Antonio Guillen feia vida social de patró, acudint assíduament al Casino, on sempre parlava en contra de l’actuació dels obrers. Està comprovat que venia a Barcelona amb gran freqüència, menjant sempre en determinat restaurant.
Noticiós, sens dubte, de la descoberta de les bombes, Guillen ha desaparegut d’Igualada; però la Policia confia en la seva ràpida detenció. Antonio Guillen tenia empleats a la fosa, els quals han estat detinguts.
També s’han trobat dues caixes de dinamita, altres dues caixes de pólvora i tres flascons amb unes pólvores blanque, que seran sotmesos a un examen tècnic. Se suposa que Guillen està implicat en l’enviament de bombes que recentment es va descobrir a Logronyo. Es creu, també, que aquest assumpte té altres ramificacions i que donarà la clau per descobrir tota l’organització dels elements extremistes per fabricar bombes”.
El governador civil va enviar a Igualada el cap de la policia de Catalunya.

Publicació a “La Vanguardia” de la troballa de les bombes a Igualada.

El corresponsal de “La Vanguardia” publicava que “el cap de la policia municipal senyor Antonio Castro i l’agent Marc Freixa, es van presentar a la casa número 7 del carrer Cardenal Vives i Tuto, on el dia anterior s’havia sentit una detonació, ignorant-se les causes. En arribar, ja estaven allà el sergent de la guàrdia civil Juan Solano i el guàrdia Evaristo Anitón (…) El fet d’haver trobat paquets de dinamita al taller fa creure que les bombes es carregaven allí, emprant dit explosiu. En el citat local van ser detinguts Isidre Jordà Gran, de 32 anys, natural d’Igualada i José Martí Rifa, de 28, natural de Vilanova del Camí, que han estat posats a disposició del jutge de primera instància don Julio Mesanza. També ha estat aturat un jove que fa temps havia treballat en la fosa al qual se suposa, però, se li posarà en llibertat per no aparèixer implicat en el succés.
A Igualada tota la població està indignadíssima. Tothom lamenta que hi hagi estat precisament d’aquesta pacífica ciutat d’on hagin sortit artefactes emprats pels elements terroristes. Durant tot el dia d’ahir va desfilar molta gent per davant del taller on es fabricaven les bombes per execrar el nom de Guillen.
S’espera l’arribada del carro blindat per al trasllat de les bombes trobades. Cal felicitar la guàrdia civil i a la policia per les actives indagacions realitzades conduents al descobriment d’aquesta fabricació clandestina”.

Les dones voten per primera vegada
L’any 1933 també van poder votar, per primera vegada, les dones. Poc després de la proclamació de la Segona República, l’abril de 1931, es va aprovar un decret, el 8 de maig del mateix any, que va modificar la llei electoral. A partir d’aquesta data les dones podien ser elegides membres del Parlament. Un interessant article de Maria Teresa Miret i Solé ho explica a “El primer vot de les dones a Igualada (1933)”, publicat a la Revista d’Igualada l’abril de 2008.

Mesa electoral a les Escoles Municipals per a les eleccions per a Diputats a Corts,
la primera vegada que les dones igualadines van exercir el seu dret al vot, el 19 de novembre de 1933 (fotografia de Procopi Llucià. Arxiu Comarcal de l’Anoia, AFMI).

La primera vegada que les dones van exercir el seu dret al vot va ser en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933. A Igualada van votar 5.665 persones, un 70% de l’electorat, i «l’element femení posà en la lluita el major entusiasme», deia el Diari d’Igualada.20 Els resultats van ser: 2.848 vots per a Defensa Ciutadana, 2.326 per a Esquerra Republicana de Catalunya, 454 per a Coalició d’Esquerres
i 237 per al Partit Radical.

Anuncis publicats a la premsa igualadina l’any 1933.