1931 – Es posa la primera pedra del futur Asil del Sant Crist, i es proclama una efímera República Catalana

98

Jordi Puiggròs/Albert Vendrell

L’any 1931 va ser un any prolífic en esdeveniments històrics, també per a l’Anoia i específicament per a Igualada.

El 8 de març, el Bisbe Joan Perelló beneïa la primera pedra del que esdevindria un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: la Llar o Asil del Sant Crist. L’espectacular obra va ser projectada per l’arquitecte Rubió i Bellver, i va ser possible gràcies al llegat de les Germanes Castells Reixachs. Ja de bon inici la intenció era que fos destinat a llar d’avis.
L’edifici ocupa una illa sencera, entre els carrers de Milà i Fontanals, Prat de la Riba i Sor Rita Mercader, i està protegit com a bé cultural d’interès local.

La Llar del Sant Crist va començar a construir-se l’any 1931.

La construcció va començar l’any 1931, a partir d’una donació efectuada per les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells, membres d’una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona. Va ésser construït durant la Guerra Civil, amb l’excusa d’anar destinat a biblioteca. Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre’n les obres, que no van finalitzar fins a l’any 1941. L’asil fou inaugurat pel mossèn Amadeu Amenós i Roca. El 1943 els representants de les legatàries van emprendre les gestions destinades a convertir el conjunt arquitectònic en residència per a la tercera edat.

Actualment n’és titular l’orde de les Germanetes dels Ancians Desemparats. L’edifici de l’asil respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d’una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l’arquitectura popular i tradicional catalana.

República Catalana
Òbviament, l’any 1931 va ser també l’any de la República Catalana. El 14 d’abril, es va hissar la bandera tricolor en el Centre Republicà, i després a l’Ajuntament. Un “Comitè Polític Republicà” va proclamar la República Federal “assumint provisionalment el poder sobirà i popular de la Ciutat d’Igualada”. El dia 15 es va proclamar la República Catalana per ordre del Govern provisional i es va constituir el nou Ajuntament. Com sabem, la República Catalana va ser molt efimera, i ràpidament es va imposar el govern central espanyol.

Portada de “El Día de Igualada” del 14 d’abril de 1931.

La lluita dels Rabassaires
El 15 de setembre, van acudir al jutjat més de 300 Rabassaires de Masquefa, Piera i Vallbona, per a reclamar contra els contractes de “rebassa”. Mesos després, el novembre, es va constituir “l’Agrupació de propietaris de finques rústiques del Partit Judicial d’Igualada”.

Tal i com explicava l’exconsellera i metgessa Montserrat Tura en un article al diari Ara, “en el món rural i especialment en les zones encara poc industrialitzades del que avui coneixem com a regió metropolitana, els grans propietaris agrícoles no conreaven directament la terra sinó que als anys vint un 80% de les explotacions agrícoles es regien per algun tipus de contracte d’arrendament, de parceria, de masoveria o de rabassa morta.

Una situació molt complexa, en la qual la federació de sindicats de diversa matriu units l’any 1922 sota el nom d’Unió de Rabassaires tindrà un paper extraordinàriament important a l’hora de proposar solucions a la problemàtica social que havia produït la gran crisi agrària posterior a la fil·loxera.

Anuncis de neveres i de fotografia, l’any 1931.

Aquesta organització era molt més que un sindicat i el seu model de cooperativisme i la seva forta vinculació amb el republicanisme polític de base popular van escriure pàgines molt reeixides actuant de cohesionador de les reivindicacions dels jornalers i obrers i dels pagesos que aspiraven, i així ho reivindicaven, a aconseguir ser petits propietaris defensors de l’explotació agrària familiar, autònoma i hereditària.

La consciència sindical de la pagesia rabassaire va ser capaç d’articular vincles amb la consciència sindical obrera i amb el desplegament polític i cultural del republicanisme popular, i va ajudar de manera significativa a la victòria d’ERC a les eleccions municipals del 1931.

La Unió de Rabassaires va arrelar en municipis en què ja existia una tradició cooperativista i centres socials que ajudaven a la culturització dels treballadors”.