El 28 de juny de 1929, un any desastrós a nivell econòmic a tot el món com a conseqüència de la davallada a la borsa de Wall Street de Nova York que va propiciar el “crack del 29”, es va signar a Igualada un conveni amb la Diputació de Barcelona que resultaria primordial per al futur.
L’acord de l’Ajuntament amb la corporació provincial -llavors una institució amb molt més pes polític i econòmic que avui, i això que en l’actualitat en té molt- va permetre el pas del Sant Hospital d’Igualada a convertir-se en “provincial i comarcal”. Tardaria encara uns mesos a funcionar amb aquesta nova modalitat, després d’una forta inversió que, a la llarga (el 1932) va permetre obrir una nova sala d’operacions quirúrgiques, i el 1933, tot una àrea de Cirurgia completament nova. El que seria durant gairebé tot el segle XX l’Hospital Comarcal d’Igualada al passeig Verdaguer, doncs, va fer les seves primeres passes un dia de juny de 1929.
En l’actualitat fa més de set segles des que, el 1282, es construís el que es considera primer hospital de la comarca. La primera referència correspon a un document d’aquell any, al segle XIII, en un testament d’una tal Elisenda, muller de Pere Vidal, en el qual es fa un llegat de dos sous a “l’Hospital d’Agualada”.
Aquell primer centre sanitari estava construït fora de les primeres muralles de la primerenca ciutat d’Igualada.
El 1303, Maimó Bonfill va crear un nou Hospital “en el qual fossin benignament rebuts els cecs, coixos, baldats, òrfens i demés pobres malalts que s’acollissin”.
Es tractava d’una instal·lació de caràcter particular, i el càrrec de propietari era hereditari. Es creu que aquell hospital es deia “de sant Bartomeu” en estar just al costat d’una capella on es venerava el patró de la ciutat.
Aquest hospital va funcionar de forma continuada fins l’any 1845, tot i que era més aviat un “Hostal de Caritat o de Déu”, sota l’aixopluc de l’església. Estava situat a l’actual carrer de Sant Bartomeu, on avui hi ha l’antiga Escola de Teneria.
L’any 1646, l’hospital de sant Bartomeu s’havia fet molt vell, i es va decidir de construir-ne un de nou, adossat a les muralles, i a la part de ponent de l’església.
A la façana s’hi va col·locar l’escut heràldic, el mateix que hi ha actualment a la del fins fa uns anys Hospital Comarcal. Aquesta ampliació va servir les necessitats d’Igualada durant 200 anys.
El 20 de setembre de 1804, es va proposar la compra d’uns terrenys, fora del nucli urbà, per donar cabuda a un nou centre hospitalari. Per construir-lo feien falta molts diners, i durant molts anys es van fer rifes i altres actes per aconseguir fons.
El pas dels anys, però, la casualitat i la famosa Desamortització de Mendizábal no van fer necessari fer més mans i mànigues per fer un hospital. El 31 d’octubre de 1842, la “Junta Superior de Venta de Bienes Nacionales” va donar a Igualada el gran convent inacabat dels Frares Caputxins, amb la condició que servís d’Hospital.
El nou Hospital, el del passeig, que avui acull el 4D Health, es va inaugurar el dia de Pasqua de 1845. Va ser el 1930 que va convertir-se, com us dèiem, en “Provincial i Comarcal”. Des de 1887 hi havia en vigor un reglament, segons el qual el president de la junta de l’Hospital havia de ser l’alcalde d’Igualada, el sotspresident, el tinent d’alcalde; com a vocals, els rectors de la ciutat i quatre prohoms.
El 27 de novembre de 1932 es va inaugurar la primera sala d’operacions més o menys digne que va tenir Igualada. El març de l’any següent es van inaugurar noves habitacions, en un acte que va tenir la presència del president Macià.
Una donació de mig milió de pessetes d’Artur Garcia Fossas, l’any 1945, va permetre a l’Hospital comprar tota l’illa entre el passeig Verdaguer i el carrer St. Carles. L’any 1951 es va inaugurar una sala especial per als parts, i el 1954, noves habitacions individuals per a malalts infecciosos.
Nou banc a Igualada
També el 9 de març de 1929 es va inaugurar, a la planta baixa de l’Ajuntament, una sucursal de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona. Aquesta entitat d’estalvis era l’embrió del que seria, anys més tard, la Caixa de Catalunya. Va ser creada el 26 d’octubre de 1926. Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya l’any 1931, va passar a anomenar-se Caixa d’Estalvis de la Generalitat de Catalunya i el llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, va passar a ser-ne el nou president.
Després de la Guerra Civil espanyola tornà a passar a mans de la Diputació de Barcelona i recuperà el seu nom original fins que l’any 1977 es transformà en la Caixa d’Estalvis de Catalunya. En aquell moment passà utilitzar la marca comercial Caixa Catalunya.
Neix la “Revista d’Igualada”
La Revista d’Igualada, avui existent, és una publicació quadrimestral referida al pensament i a la cultura que tracta temes tant de la comarca de l’Anoia com d’interès general. Nascuda l’any 1929, a la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, va deixar de publicar-se després que el general Berenguer prengués possessió del govern de Madrid, el 1930.
La publicaven un grup de joves amb inquietuds literàries i artístiques, units per amistat i per haver col·laborat en anteriors periòdics locals. Volien que la revista fos un reflex de la vida cultural de la ciutat i que es fes ressò de la de Catalunya, una publicació moderna, «lliure de tipismes inoportuns i endarrerits», catalana, intel·lectual i amb una marcada preocupació per l’estètica.
De periodicitat mensual, tenia la redacció i l’administració al carrer de Sant Jaume, número 6 i s’imprimia en els tallers de Pere Bas i Vich.
Posteriorment, va iniciar una segona època l’any 1999, actualment en curs. El fundador i director és l’escriptor Antoni Dalmau i Ribalta.
