La bona carretera C-37 que avui disposem entre Igualada i Manresa, que forma part de l’anomenat Eix Diagonal (Manresa-Igualada-Vilafranca-Vilanova) és molt nova en el temps. Però l’intenció de voler comunicar amb un mínim de garanties les dues poblacions més importants de la “Catalunya Central” ve de molt lluny. Hom recorda encara que la carretera entre l’Anoia i el Bages va ser motiu de moltes queixes quan l’ús de l’automòbil ja era quelcom habitual, a les dècades dels anys 70, 80 i molt més encara als noranta. La gran quantitat de corbes que hi havia des de més enllà d’Òdena fins a Sant Salvador de Guardiola provocava marejos a gairebé tothom…. De fet, es va fer molt més usual passar per Can Maçana (a Montserrat) abans que agafar el camí natural per Maians.
Just el 1928 van començar les obres del darrer tram de la carretera d’Igualada a Manresa, que s’havia començat el 1912. En aquell també es treballava en el darrer tram de la carretera d’Igualada a Valls. S’ha d’esmentar que ambdues carreteres encara existeixen avui pràcticament amb el mateix traçat, doncs l’Eix Diagonal és del tot nou entre Castellolí i Manresa, i la carretera de Valls no ha patit quasi cap canvi en gairebé un segle.
Recordem que no va ser fins al 1956 que, a Igualada, la carretera N-II travessava l’interior de la població es va desviar a una variant esplanada a la zona del pla de Sant Magí. L’obertura del túnel del Bruc, va ser l’any 1977, i fins el 1991 no s’acabaren les obres de l’autovia Igualada-Martorell.
Fins a mitjans del segle XIX, la carretera de terra de Can Maçana era l’única via apta per a carros que hi havia entre el Bages i l’Anoia. Per aquesta via, de Manresa a Barcelona es trigava unes catorze hores i mitja, amb parades als hostals del recorregut, per fer el viatge menys feixuc. Els altres camins eren de ferradura, aptes només per a cavallers i caminants. De Manresa a Igualada, es tardaven sis hores i un quart; de Manresa a Calaf, set hores i mitja.
La nova llei estatal de carreteres de l’any 1877 i el pla provincial de Melcior de Palau de 1878 donarien una nova empenta a la construcció de les carreteres de la nostra zona, amb el projecte, entre molts d’altres, de la carretera d’Igualada a Manresa.
Preus del mercat
El cronista Antoni Carner, en el seu recull històric d’Igualada, ens explica els preus del mercat que hi havia l’any 1928, quelcom interessant per tenir una idea dels preus d’aquells anys, naturalment, en pessetes. Cal que tingueu en compte que un obrer metal.lúrgic, per exemple, venia a cobrar llavors 10 ptes. de jornal.
Corder: 1,90/400 gr.
Vedella: 2,50/400 gr.
Tocino: 1,60/400 gr.
Botifarra blanca: 2,20/400 gr.
Botifarra negra: 1,60/400 gr.
Patates: 0,55/2kg.
Ous: 12 rals/dotzena.
Conill: 22 rals/un.
Pollastre gros: 25 ptes./dos
Pollastre mitjà: 15 ptes./dos
Coloms: 2 ptes./un
