1926 – El “carrilet” d’Igualada arriba per primera vegada a la plaça d’Espanya de Barcelona

299

Jordi Puiggròs/Albert Vendrell

Tornem una altra setmana commemorativa del segle XX a Igualada i comarca a parlar-vos del tren. En aquesta ocasió, per un fet singular i rellevant de 1926, un any amb escassa importància de fets a la ciutat, però sí de forma indirecta.

El primer dia de juny de 1926 es va inaugurar l’estació subterrània de la Plaça d’Espanya de Barcelona, que enllaçava també amb la línia 1 del llavors conegut com “Metro Transversal”. Deu anys abans s’havia inaugurat la línia Martorell-Barcelona, i això va tenir una implicació molt important per als igualadins i anoiencs. Gràcies a aquesta línia, els viatgers del nostre “carrilet” ja no havien de fer transbordament a Martorell per continuar viatge a Barcelona amb els vagons del tren MZA. S’anava directament des d’Igualada a Barcelona, millor dit, fins a l’Estació Magòria, on avui hi ha, més o menys, l’edifici de Trànsit conegut com “la Campana”. A partir de 1926, però, el tren va arribar més endins de Barcelona, a la plaça d’Espanya… com fins avui.

L’estació de la plaça d’Espanya, el 1926.

Una estació “moderna”
L’estació es va inaugurar, com la resta del primer tram de l’actual línia 1, el 10 de juny de 1926. A l’acte hi van assistir, en representació del rei Alfonso XIII, el capità general Emilio Barrera, molts alcaldes de la línia, entre ells el d’Igualada, i el bisbe Miralles que va de beneir les instal·lacions. Durant el viatge inaugural els assistents van fer una parada a l’estació Espanya on una banda militar va interpretar la marxa reial i es va oferir als convidats un “lunch”.

Molt aprop del lloc on es va fer la cerimònia d´inici de les obres, es va obrir l’únic accés que l’estació Espanya va tenir l’any 1926 i que seria suprimit tan sols tres anys més tard amb motiu de les obres de la plaça i de l’Exposició Internacional de 1929.

Des d’aquest accés s’arribava a un gran vestíbul distribuïdor des del qual, a través d’un passadís, es podia accedir a les escales que conduïen a l’andana en direcció a Bordeta i, gràcies a dues escales des del mateix vestíbul, baixar a l’andana en direcció Catalunya on, gràcies a un altre passadís, es podia arribar a l’estació subterrània de la “Compañía General de Ferrocarriles Catalanes” (actualment FGC) acabada d’inaugurar.

La inauguració de l’estació, amb el Rei Alfons XIII i, entre d’altres, l’alcalde d’Igualada.

La nau d’andanes de l’estació Espanya tenia diverses peculiaritats. D’una banda, les andanes i les víes descrivien una corba i, d’altra banda, allotjava tres vies, dues per al servei regular de la línia i una tercera via que estava prevista com a capçalera d’un ramal fins al hipòdrom de Can Tunis i que mai no es va construir. De tota manera aquesta tercera via es va utilitzar durant l’Exposició Internacional de 1929 per trens sense parada entre la plaça Espanya i la plaça Catalunya.

Per tots aquests motius la volta de l’estació és una successió de túnels telescòpics, el més ample dels quals va ser, durant molts anys, la volta subterrània més ampla del món, amb 27 metres d´amplada.

Petita història del nostre “carrilet”
Igualada a mitjans de segle XIX era una població puixant basada en la indústria cotonera. Aquesta aniria decaient a poc a poc a causa de la manca de competitivitat de la seva producció i per portar de nou la població al seu lloc capdavanter havia de ser mitjançant la creació d’un ferrocarril.

El 1890 es va constituir la Compañía del Ferrocarril Central Catalán S.A. (CC) la qual va donar a Roesset part del capital de la companyia a canvi d’aportar els drets del carrilet, les concessions, els estudis i les obres ja iniciades del ferrocarril. Van reprendre les obres ràpidament i a l’agost de 1891 ja hi treballaven uns tres cents treballadors i arribaven a Sant Esteve Sesrovires. Al gener de 1892 es van muntar els ponts i el mes de setembre arribaven les locomotores des de Bèlgica. A l’octubre arribava a Masquefa la primera locomotora, unes setmanes després a Piera i Capellades i al desembre a la Pobla de Claramunt i Igualada. Després d’autoritzar l’explotació, la línia s’inaugurava el 29 de juliol de 1893.

Fins llavors, el “carrilet” acabava a l’estació de la Magòria.

L’explotació de la línia no va ser gaire bona, ja que eren habituals els retards però això es va solucionar quan el 1912 es van connectar les vies del CC amb les del ferrocarril de Barcelona a Martorell de NEE, iniciant el transbordament a Martorell-Enllaç l’1 de setembre de 1913 i el 1916 començaven els primers trens directes de Barcelona a Igualada.
Ja després del franquisme, la companyia espanyola pública Feve (Ferrocarriles de Vía Estrecha), com venia fent habitualment des d’anys enrere, va estudiar el tancament de part de les línies, especialment les més degradades i amb un major dèficit d’explotació. Va estar a punt de ser tancada la de Martorell a Igualada, i també el tram entre la Plaça Espanya de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Va haver-hi moviments de protesta contra aquests tancaments, especialment actiu en el cas de la línia d’Igualada. Malgrat això, es va arribar a tancar el tram urbà d’Igualada, construint una nova estació als afores de la ciutat.
Després del restabliment de la Generalitat, el juliol de 1978 li transferí les competències en matèria de transport, fent-se càrrec de de l’explotació del Carrilet des del 2 de novembre.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir el 5 de setembre de 1979 per gestionar l’explotació de diverses línies històriques transferides pel Govern d’Espanya a la Generalitat de Catalunya, i es considera hereva de les companyies dels Ferrocarrils Catalans (Línia Llobregat-Anoia) i Ferrocarrils de Catalunya (Línia Barcelona-Vallès). Els FGC van implantar una sèrie de millores a les línies que gestionava, a la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l’anomenat “Metro del Baix Llobregat”, establint freqüències més elevades.Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat i millora del manteniment de la infraestructura. Entre el 1996 i el 1999 es va electrificar el tram entre Martorell i Igualada.