Per a tots és avui una empresa coneguda, doncs, al costat d’altres, és la principal subministradora d’aigua potable que hi ha a la Conca d’Òdena i altres punts de l’Anoia. Es tracta d’Aigua de Rigat, que va fer arribar les seves primeres canalitzacions d’aigua l’any 1924.
Aigua de Rigat va constituir-se per atendre la demanda d’aigua d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. Al llarg de gairebé 100 anys ha continuat oferint un servei de subministrament d’aigua de qualitat a més de 29.000 punts de servei (llars, indústries i comerços) de la comarca.
Tal i com ja vam explicar fa setmanes en aquesta mateixa secció, qui va començar, però, a solucionar el problema de la manca d’aigua a la ciutat va ser Sebastià Artès, fundador de l’encara avui existent Aigües Artés.
Un problema històric
Tal i com expliquen ells mateixos avui, des de sempre l’aigua a la capital de l’Anoia ha estat un bé escàs. A finals del segle XIX l’aigua que brollava de la Font de la Carota i de la Font Vella que la població d’Igualada utilitzava per a us domèstic va esdevenir insuficient. Llavors es va realitzar la portada d’aigües de l’Espelt, portada que es va celebrar amb la construcció del monument al déu Neptú.
La veritat però, és que tot i aquesta portada d’aigües la situació seguia essent deficitària, sobre tot els mesos d’estiu quan per tal de suplir l’escassetat dels cabals de les fonts públiques de la ciutat una carricuba anunciava al so d’una campaneta la venda d’aigua potable. És en aquesta conjuntura que l’any 1901 un contractista d’obres públiques, Antoni Artés i Puig, va crear la primera xarxa de distribució domiciliaria a Igualada iniciant una nova etapa en el proveïment d’aigües; etapa que sens dubte, havia de suposar un gran pas en el benestar dels nostres avantpassats.
De fet, va ser Sebastià Artés, fundador d’Aigües Artés, el que va fer la primera empresa d’abastament d’aigua potable d’Igualada, el 1901. El primer contracte de subministrament del que es té coneixement és de 1.000 litres d’aigua diaris al preu de 15 pessetes anuals, a la finca de la Rambla Nova, 30, propietat de Sebastià Franch i Jové.
Cal tenir en compte que aleshores els contractes de subministrament es feien per finques i no per habitatges com ara, i que era el propietari de la finca qui s’encarregava de distribuir l’aigua a cada casa. A partir de llavors i de mica en mica, els Igualadins anaven sol·licitant l’adquisició d’aigua, amb la qual cosa el cabal fix va a començar a ser insuficient. Les inversions i esforços realitzats durant aquesta primera etapa són fruit de la necessitat d’aconseguir un major cabal d’aigua. És a partir d’aquest moment que Igualada pot crear la xarxa de clavegueres i convertir-se així en una ciutat moderna i sense fang als carrers.
El Molí “de Rigat”
L’any 1923 l’igualadí Ròmul Gavarró va adquirir el Molí de Rigat, situat al pla del mateix nom, a Vilanova del Camí, i des d’aleshores s’utilitza per al subministrament d’aigua potable. D’aquí el nom de l’empresa, Aigua “de Rigat”. Aquest edifici està encara avui situat a la riba de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Castellolí, just al límit dels municipis de Vilanova i la Pobla, i va fabricar paper blanc fins a la fi del segle XIX.
Té l’estructura habitual dels molins del segle XVIII. A la façana principal hi ha una fornícula amb una imatge de sant Pere i les dates 1879 i 1939. Posteriorment fou la seu del Museu de l’Aigua que incloïa la col·lecció Gavarró, d’aparells i estris relacionats amb l’abastiment d’aigua, una de les més importants d’Europa. La col·lecció va ser retirada l’any 2014 degut a les males condicions de l’edifici.
Primers cotxes a Igualada
A principis dels anys 20 també es podien veure els primers cotxes a Igualada, evidentment en poder de les famílies més adinerades, en el transport públic, i en serveis de taxi que oferien excursions. En aquesta pàgina podeu veure els primers anuncis que es van publicar a la premsa local sobre automòbils.
