1923 – Igualada inaugura el seu primer cinema, el “Mundial”, amb capacitat per a 1.400 persones

288

Hi ha una data marcada amb força en la història del cinema a Igualada i l’Anoia: el 1923. Aquell va ser l’any de la inauguració del conegudíssim, durant molts anys, Cinema Mundial.
El Cinema Mundial era un edifici que va arribar a ser catalogat en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Era d’una sola planta resolt amb un cert monumentalisme classicista. La façana estava formada per cinc obertures separades per pilastres. Les tres obertures centrals eren d’arc de mig punt i les laterals eren de llinda. La façana estava coronada amb una barana balustrada. Aquest cinema va ser inaugurat l’any 1923. Tenia una capacitat de 1.402 localitats. Tenia a més de la sala de projeccions un cafè per a dues-centes persones assegudes.

Va obrir les seves portes al passeig Verdaguer, número 40, l’1 d’abril de 1923, promogut principalment per Joan Moncunill i Jubert. A més de cine mut i sonor, s’hi va fer també teatre, revista, boxa, mítings, prèdiques religioses, balls i recitals.
La primera pel.lícula projectada va ser “Charles Ray, boxeador” i el cine sonor s’hi va estrenar el 1932 amb “El desfile del amor”. El seu empresari era l’Antoni Guiteras. En els primers anys, quan el cine era mut, hi tocava un sextet de jazz-band dirigit per Miquel Jordana. El 1941, Joan Moncunill va traspassar el cafè a Miquel Vives i Segura. Joan Martí i Llucià, el popular “Tapeta”, va ser-ne el programador durant molt de temps.
El Mundial va tancar el 28 de gener de 1973. Entre els anys 1981 i 1986, Joan Sampere i Valls va encapçalar una intensa campanya als mitjans de comunicació locals per a salvar el cinema, els “Amics del Cinema Mundial”, però l’edifici es va enderrocar finalment el febrer de 1999.

La història del cinema a la ciutat és remunta a finals del segle XIX amb les primeres projeccions de la llanterna màgica, precursora del cinema. Així, la premsa de l’època recull que a la plaça de la Creu es va instal·lar una barraca on s’oferia un programa de «vistes fixes» i «fotografies en moviment». No va ser fins al 1904 que es van fer sessions de cinema a l’Ateneu Igualadí i es va projectar el film «La Bella dorment» i «altres quadres en moviment». Al llarg dels anys, moltes entitats culturals van projectar pel·lícules als seus espais però no va ser fins al 1923 que es va inaugurar el primer saló de cinema pròpiament dit, el Cine Mundial.

El setè art també va tenir a la ciutat fidels seguidors que es van convertir en cineastes amateurs de renom, com Josep Castelltort, més conegut com «el Truco», que va guanyar nombrosos premis en certàmens d’arreu. Alguns d’ells es van aglutinar sota el paraigua de la Unió Cinematogràfica Amateur Igualadina i van dur a terme una gran tasca. Un altre moment important de la història del cinema igualadí va ser la posada en marxa del Certamen Nacional de Cinema Amateur, l’any 1979, que es va convertir en Certamen Internacional el 1984, i que durant anys va posar Igualada a la primera línia.

L’alcalde, a la presó
Tal i com podeu veure en un dels anuncis requadrats de la pàgina, l’alcalde Amadeu Biosca i Busqué (Igualada, 1875-1952) va ser empresonat per assumptes tèrbols relacionats amb suposades influències de caire econòmic. El cert, però, és que l’època no era gaire tranquil.la per a un republicà com Biosca, molt conegut a la ciutat perquè entre el 1906 i el 1909 va ser director d’El Igualadino, i, després, president de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (1915-1918).


En l’àmbit polític va ser regidor de l’Ajuntament de la seva ciutat i va arribar a ser tinent d’alcalde el 1916, i, el 1919, alcalde de la ciutat fins al 1923. En aquell any va ingressar a presó, però també va canviar-se l’Ajuntament, amb l’entrada al poder de l’estat del general Primo de Rivera, no amic, precisament, dels republicans…

Bonic dibuix publicat per la Festa Major de 1923 a “El Eco de Igualada”.