L’any 1919 va començar, el 13 de gener, amb l’aprovació a l’Ajuntament de l’emissió d’un “emprèstit” de 700.000 pessetes per a les obres d’adoquinat de les vies públiques de la ciutat. Bàsicament, es va tractar d’una col·lecta pública entre tots els igualadins per treure definitivament el fang dels carrers de la ciutat. Va ser el primer gran pla d’urbanització d’Igualada, que, a l’any següent, va viure una nova inversió d’1.000.000 de pessetes amb el mateix objectiu.
El periòdic “Llibertat”, del gener d’aquell any, publicava un extens reportatge sobre aquest projecte, que va causar un gran impacte en aquella Igualada de principis de segle. Deia així:
“Aquesta, nostra ciutat, nomenada la ciutat del fang i de la pols, està d’enhorabona davant dels projectes existents, encaminats a fer-li perdre aquell, títol tan ben guanyat durant els anys en que hem vist intransitables els nostres carrers per l’abundor de fang que les plujes de l’hivern deixen en ells, que és substituit, a l’estiu, per núvols de pols que fan l’aire irrespirable.
Veritablement, és una vergonya que una població tan industrial com és la nostra hagi permanescut tant temps indiferent a la necessitat de posarse al nivell d’altres poblacions que, menys riques, han comprès que un dels mellors atractius que pot tenir una població és que els seus carrers siguin nets de fang i de pols i que s’hi pugui transitar amb gust, tant després d’haver plogut, com durant les llargues sequedats de l’estiu. En conseqüència han fet els sacrificis precisos per a adoquinar-los posant-se així en condicions que el desenrotllo de la vida moderna exigeix.
En efecte, en una de les sessions tingudes per nostre Ajuntament durant el prop-passat Desembre, quedà aprobat, el projecte de concertar amb el Comitè Administratiu de la Mancomunitat de Catalunya, un emprèstit destinat a adoquinar un número de carrers de nostra ciutat, els que es puguin, mentres arribin altres recursos que permetin adoquinar-los tots.
Amb el fi de que puguin adoquinar-se el major nombre de carrers, i confiant amb la cooperació del veïnat, s’ha pensat en obrir un concurs públic per a que els veïns presentin colectivament per carrers, proposicions oferint contribuir al cost de l’adoquinat, i aleshores les obres, s’aniran realitzant, per l’ordre de carrers quins propietaris més hagin ofert, en proporció al número de metres quadrats d’adoquinat.
Altre projecte del mateix caràcter que l’anterior, és el que exposà en l’Ajuntament el regidor senyor Artés, anunciant que segons noves que tenia estaven a punt d’ésser acabats els estudis fets per a adoquinar la carretera reial en el trajecte de des de Sant Agustí a l’extrem del carrer de la Soledad.
Sabut és de nostres lectors que la carretera pertany a l’Estat, el qual s’obliga a ajudar amb el pagament d’una mitat de l’import del pressupost de l’adoquinat, essent a càrrec de l’Ajuntament de la població interessada el pagament de l’altre meitat.
Com que aquest pressupost no pot baixar de 60 a 70 mil duros i l’Ajuntament no pot carregar amb una tan grossa despesa, fou acordat cridar a tots els propietaris de les cases veïnes de la carretera a una reunió que se celebrarà el diumenge dia 12, a les dotze, per a demanar la seva cooperació, a l’obra projectada, ja que d’ella han de treure’n tots grosses aventatges.
De moment sabem que són molts els propietaris al.ludits que estan disposats a fer sacrificis ben importants per a lograr que aquest projecte sigui una realitat. Acabat ja el carrer d’Artés, s’ha començat l’adoquinat del carrer de l’Argent, on ja s’arreglen les voreres, operació necessària per a assentar després l’adoquinat.
Per a l’adoquinat d’aquest carrer es compta amb la base de l’oferta de 5.000 pessetes feta pel M. I. Dr. D. Jaume Serra i Jordi, Vicari general d’aquesta diòcesi, per haver nascut en-dit carrer. En bé d’Igualada desitgem que aquest exemple de civisme i amor a la ciutat nadiua, tingui força imitadors”.
