El 28 de gener de 1912, la “Societat de Pous Artesians d’Igualada” va donar compte de treballs de sondeig que projectava realitzar al “Camp del Calsina”. Es tractava de buscar aigua com fos, era el gran maldecap d’aquella època, tal i com vau poder llegir la setmana passada amb motiu d’una històrica manifestació a Carme i Orpí pel mateix motiu.
A Igualada hi havia una gran sequera i escassedat d’aigua, i es va fer aquest macroprojecte amb grans il·lusions, però es va acabar abandonant.
Al lloc conegut pel Camp del Calsina es preveia una plaça (de les Monges, per nom), que era una expansió viària unida al carrer de l’Hospital (ara Cardenal Vives), el qual era la part oriental de la plaça.
En aquest lloc precisament, els anys del tombant del segle s’hi van realitzar treballs per fer un pou artesià. L’empresa fracassà al final per insuficiència tècnica de la maquinària utilitzada, quan ja havia sobrepassat la perforació a la profunditat de 300 metres.
En la “Semana de Igualada” de l’època, es troben moltes referències sobre les obres del pou artesià i la seva pèssima marxa financera, fins que per fi fou la ruïna de modestos inversors que havien comprat accions de la societat amb els seus estalvis.
Naturalment la floració d’aigua en abundància en un lloc immediat a la població era considerada com un futur i pròsper negoci, en un entorn adelerat per assaciar la set d’aigua que patia des de feia temps immemorial i per això molts igualadins s’havien arriscat amb l’empresa.
L’Orfeó del Noya
D’altra banda, el 22 de desembre de 1912 es va beneir la Senyera de l’Orfeó del Noya, que dirigia el mestre Miquel Jordana i Puig. La va dissenyar l’artista igualadí Gaspar Camps. L’Orfeó s’havia fundat tres anys abans, essent-ne el primer president Olegari Godó. Avui aquest orfeó ja no existeix.
Miquel Jordana i Puig (Igualada, 16 de novembre de 1875-11 de gener de 1940) fou un notable músic i compositor.
Fill del metge Miquel Jordana i Castelltort, estudià peritatge mercantil i després va fer el professorat francès a Beziers, però el que realment el motivava era la música. Estudià al Conservatori de Barcelona on aconseguí el número 1 de la seva promoció i obtingué medalles i diplomes en harmonia i composició. Tingué com a mestres Millet i Lamote de Grignon.
El 1902 fou nomenat mestre municipal de música d’Igualada i un any després començà a exercir com organista i mestre de música al col·legi de les Escoles Pies.
El 1905 dirigia un Quintet Artístic que amenitzava els balls de l’Ateneu Igualadí. El 1909 va fundar l’Orfeó del Noya, que va dirigir fins a l’any 1931. Aquest orfeó es va presentar a Igualada en un concert realitzat el 27 de març de 1910, amb 120 veus d’homes, dones i joves, i va realitzar la primera excursió artística fent un concert a la Font del Mig, a la Pobla de Claramunt.
També fundà l’acadèmia de música amb el seu nom, a Igualada. Entre 1921 i 1936 va dirigir l’Orquestra Ceciliana. Fou director del Cor de la Llàntia i de la Secció Coral de la Cooperativa L’Econòmica.
Va compondre múltiples peces, per a veus, piano, orquestra, etc. i fou autor d’una sarsuela. Es casà amb Josepa Xaubet i Romeu (1892-1970), poetessa i filla de la Pobla de Claramunt, i fou pare del músic i compositor de sardanes Miquel Jordana i Xaubet. A Igualada hi ha un carrer amb el seu nom, al barri de Sant Jaume Sesoliveres.
