L’any 1907 no va ser gaire pròdig en notícies importants a Igualada i comarca, però sí que es van produir episodis que es repetirien en les dècades venidores, abans de l’inici de la Guerra Civil: eleccions, moltes eleccions producte de la debilitat dels corrents polítics de l’època i, amb tota seguretat relacionat amb això, també moltes vagues.
Per exemple, el 22 de març la “Sociedad de Obreros Curtidores” va demanar una reducció de la jornada laboral, que llavors era de 9,5 hores al dia, fins a 9 hores. El govern no va voler ni parlar-ne. La conseqüència va ser una declaració de vaga, que va durar més de dos mesos, fins el 30 de maig. A Igualada, un vaguista va morir a causa de l’agressió d’algú que volia anar a treballar i no estava d’acord amb l’aturada, el que s’anomenava ja llavors, un “esquirol”.
Hi havia molta tensió política, i això es podia observar fàcilment en els diaris d’aquell any. Les portades de “El Igualadino” i dels setmanaris “Patria” o “Somatent” no s’assemblaven en res. En podeu veure un exemple molt clar en aquesta pàgina, corresponents a les eleccions de març i d’abril, en les que es van escollir els Diputats Provincials i els Diputats a Corts. En aquest darrer cas, observi’s com el diputat a Corts d’Igualada era el gironí Frederich Rahola, besavi de la popular Pilar Rahola.
per triar Diputats Provincials de Barcelona i Diputats a Corts de Madrid.
Primera exposició de quadres
Aquell any també va ser molt curiosa la primera exposició de la història de la ciutat destinada a les belles arts. En concret, una exposició de quadres que es va fer al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, en ocasió de la Festa Major, al mes d’agost.
L’Ajuntament va comprar quatre quadres, entre ells dos dels mestres Urgell i un de Berga, que van costar 275 pessetes. Un regidor de l’Ajuntament va qualificar que la compra era “un despilfarro en perjuicio del erario municipal”.
