1905 – Obre portes l’edifici modernista de l’Escorxador

11

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

L’any 1905, coincidint amb la Festa Major, va obrir portes l’edifici de l’Escorxador, que avui dia s’ha convertit en recinte firal i d’esdeveniments diversos. El 23 d’agost, s’inaugurava aquest nou espai, obra de l’arquitecte municipal Pau Salvat Espasa i d’Isidre Gili Moncunill. Comptava una superfície descomunal per a l’habitual de l’època: 16.687 metres quadrats sense comptar els dipòsits d’aigua, la infermeria i dues casetes que ocupaven 3.533 metres quadrats més. El nou Escorxador d’Igualada va costar 137.022 pessetes.

Reportatge a “Nova Llevor” de la inauguració de l’Escorxador

El setmanari “Nova Llevor” d’Igualada publicava pocs dies després un extens reportatge amb tot luxe de detalls d’aquesta obra, que es va fer en poc temps, doncs era una promesa del govern municipal que havia pres possessió dos anys abans. Els inicis de l’edifici es poden situar en 1902 quan s’aprovà en una sessió de l’ajuntament la seva construcció. Els plànols varen ser signats l’any 1903 i l’edifici s’inaugurà el 1905. Es va construir fora de la ciutat en uns plans anomenats “Foristeries de Sant Agustí”, terrenys cedits pel Sr. Castells. L’advocat igualadí Xavier Albín també hi va tenir molt a veure en la ràpida construcció de les obres, gràcies a la seva direcció econòmica.

La nau principal de l’edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrere la nau principal hi trobem petites dependències.

El conjunt arquitectònic de L’Escorxador és avui recinte firal i d’events d’Igualada.

L’estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro. Els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s’empra la ceràmica de color verd.

Els edificis es distribueixen simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer. L’eix passa per la nau central i per la porta principal. La nau principal de l’edifici és rectangular i estava destinada a la matança d’animals llanuts. Als costats hi ha dos departaments quadrats que servien per a la matança de bous i porcs. En cossos separats i d’iguals dimensions hi trobem dues ales que eren estables. A cada costat de la nau central hi ha un pati, darrere del qual hi havia els despatxos del veterinari, la sala d’autòpsies i el dipòsit de pells. Tot aquest conjunt d’edificis estava envoltat per un passeig de ronda de 12 metres d’amplada que possibilitava l’accés i la comunicació, així com la ventilació en tota la construcció.

Curiós anunci de l’avui desapareguda Llibreria Jordana d’un llibre que explica com funciona el dret de votar.