1904 – Igualada descobreix el telèfon i s’inaugura la primera central telefònica de la ciutat

10

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

L’any 1904, els igualadins van poder començar a conèixer un aparell que esdevindria tota una revolució al llarg del segle XX, i que avui considerem gairebé indispensable: el telèfon. En concret, el 19 de novembre s’inaugurava oficialment la xarxa telefònica de la “Compañía Peninsular Telefònica”, que tenia instal.lada la seva central a la Rambla Nova 27. Més tard aquest carrer es va passar a dir Rambla Carlos VII, però després, com avui, va recuperar el nom de “Nova”.

En aquest edifici de la Rambla Nova es va situar la primera central de la companyia de “Telefònica” que va haver-hi a Igualada.

Recuperem la crònica que, una setmana més tard, publicava el setmanari “El Igualadino”:
“Per a la legal formalitat i reconeixement dels aparells, va assistir a aquest acte D. Venancio Prieto, el digne cap de telègrafs, havent pogut apreciar que tots els aparells estan muntats conforme el que està escrit en el reglament de telefonia i convencent-se de l’esplendidesa i perfecció de la línia, que és un model d’instal·lació.
Consta aquest servei de dues línies de doble circuit, d’enllaç amb les viles de Capellades i Martorell, el servei de les quals hem tingut ocasió d’utilitzar i resulta d’una qualitat perfecta. Està confiat el servei de telefonistes a la central de Martorell, situada al carrer del Noya 33, a la senyoreta Da. Montserrat Esteve; de la central de Capellades, domiciliada al carrer del Pilar, a la senyoreta Da. Pilar Prats; i el d’aquesta Central General a la senyoreta Da. Anita Conde i Baliu.
La instal·lació i muntatge de tot el material d’aquesta xarxa telefònica ha estat portada a terme sota la intel·ligent direcció de l’actiu muntador mecànic D. Mariano Pascual.
Dins del període de dos mesos a més tardar, la comunicació telefònica es farà extensiva per mitjà d’una línia interurbana, a partir de la vila de Martorell fins a Barcelona, que enllaçarà amb la urbana de dita capital, aconseguint amb aquesta combinació la comoditat de la comunicació directa.
És d’augurar que el comerç i indústria d’aquesta ciutat sabrà compensar els desvells i sacrificis que la Compañía Peninsular se ha imposat, dotant-nos de tal valuós i útil servei”.

La casa on es va situar la primera central de telèfons a Igualada era de Josep Galtés i Cardús (Igualada, 2 de desembre de 1877-15 d’agost de 1932), conegut tècnic i pintor modernista que es va dedicar principalment a la decoració d’interiors. Es va casar a finals de l’any 1915 amb Maria Puig Miquel i el matrimoni va tenir cinc fills. La família va viure sempre a la rambla Nova, número 27, i quan el 19 de novembre de 1904 es va inaugurar, en el mateix immoble, l’oficina de la Companyia Telefònica. Maria Puig hi va acabar treballant, també, de telefonista.

Primer número de “El Ateneo”, la revista mensual de l’Ateneu
Igualadí de la Classe Obrera, publicat el novembre de 1904.

El primer club ciclista
D’altra banda, també durant la Festa Major de 1904, en concret pel dia de Sant Bartomeu, es va inaugurar a la ciutat el primer “Club Ciclista”, que es va establir al Passeig Verdaguer -llavors es deia també així-, a la cantonada amb el carrer de Santa Caterina.

Anuncis d’una companyia d’assegurances publicat a “El Igualadino” el 1904.