De l’11-9 al 9-11 – Jaume Singla

D

En el curt espai de temps -59 dies- que va de l’Onze de setembre al nou de novembre, els catalans ens podem preparar per suportar tota mena de crítiques, calúmnies, atacs, violències verbals -i també físiques- per part dels aparells de l’Estat i de la seva premsa, cada dia mes agresiva. Han començat per l’espoli dels Ferrusola, seguiran amb l’atac a alguns consellers de la Generalitat, analitzaran un per un tot els membres d’Òmnium i de l’ANC, buscant trobar una irregularitat i, em diuen, que fins hi tot s’han fixat en una cosina llunyana del president Mas per anar tirant brutícia al damunt de Catalunya. Tant em fa el que diguin i el que trobin. Tinc molt clar que la majoria de ciutadans de Catalunya “no som d’eixe món” de corruptes i corrupteles. Tant em fa perquè tot el que han trobat fins ara el que demostra en realitat, es que l’autonomisme ha fracassat. L’Estatut d’Autonomia és una via esgotada que no ens porta enlloc. Tant l’expresident Pujol com la majoria de conselleres i consellers que va tenir són de marcada tendència autonomista. Són dels que estan per l’encaix de Catalunya dins d’una Espanya cada vegada més intolerant i radicalitzada contra tot el que no s’expressi nítidament espanyol. Quan es parla de la família Pujol-Ferrusola no em sento gens concernit. Quan posen càmeres i micros davant la Sánchez Camacho o la Victòria Alvarez -o altres botiflers- sento vergonya aliena i lamento que la primera tingui un sou pagat amb diner públic i la segona tingui la notorietat televisiva com les que s’han ficat al llit amb un torero. En tot cas, la majoria de catalans estem molt lluny d’aquesta caterva de personatges. No puc oblidar que l’Estat ha deixat que els Pujol-Ferrusola i adlàters ens furtessin els diners, a canvi que ens mantinguessin a tots sota el jou -perdó, la bandera- d’Espanya. Si el sobiranisme i l’anhel d’independència no haguessin fet acte de presència majoritària a Catalunya, els Ferrusola, Àlvarez, Bustos… i altres corruptibles similars, seguirien robant impunement i a mans plenes, els diners dels catalans. Diguem-ho clar: el que ha fracassat és l’autonomisme però el que volem la majoria de ciutadans és la plena sobirania de Catalunya. Els propers dos messos, als catalans ens tocarà patir el que no està escrit. Des de l’Estat ens voldran avergonyir amb accions i actituds que no són nostres -de fet són dels seus aliats- però l’independentisme ha vingut per quedar-se, per més que els gossos bordin en contra de la nostra lliure voluntat. El següent pas per trencar les cadenes és el proper dijous 11 de setembre a Barcelona i, a continuació, el diumenge 9 de novembre. Són dues dates separades només per cinquanta-nou dies… però seran llargs i intensos. Jaume Singla